Si Espanya no arrossegàs el complex d’inferioritat derivat del 98 del segle XIX, complex d’inferioritat forjat per la nefasta Generación del 98, hauria pogut evitar la Dictadura de Primo de Rivera i fer la revolució liberal. No hauria pogut prescindir, si la feia bé, de l’existència d’una nació sense estat -avui coneguda com a Països Catalans-, formada per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb una identitat, una llengua i una cultura pròpies, clarament diferenciades de la identitat, la llengua i la cultura castellanes. Va ser aquest complex d’inferioritat, el maleït autoodi, que va provocar la primera dictadura, el colp d’estat del 36 i el manteniment d’això que ells en diuen «les dues Espanyes».
Amb la conformació d’un estat liberal, hi hauria hagut un sistema democràtic, potser els nazis (o els feixistes italians) haurien envaït la Península Ibèrica, i potser hi hauria hagut una resistència democràtica, i als quarantes del segle XX hauríem anat en el paquet democràtic, és a dir, amb França, Anglaterra i la resta d’aliats contra el nazisme i el feixisme. Un estat liberal viable hauria hagut de reconèixer el català també com a llengua oficial de l’Estat, s’hauria pogut utilitzar amb tota normalitat a totes les institucions espanyoles (civils, judicials i militars) i hauria entrat a formar part de les llengües oficials de la Unió Europea el mateix dia en què hi entrà l’espanyol. Ja podeu veure tot el que ens hauríem estalviat. I això parlant només en termes d’identitat nacional, sense abordar qüestions encara més peludes, com ara el dèficit fiscal que arrossegam o el que ens costa a tots plegats la macrocefàlia de Madrid.
Aquests dies s’han fet alguns avanços en la institucionalització de la llengua catalana. Ja es pot fer servir amb tota normalitat al Congrés dels diputats, reivindicació que venia de molt endarrere però que encara, després de més de quatre dècades de democràcia, no s’havia fet efectiva. Per a vergonya dels que no l’havien feta efectiva. També es podrà fer servir a les institucions europees, quan es tanqui la discussió sobre la seua oficialitat. Al cap i a la fi, depèn del govern espanyol que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, i sembla que s’han fet pactes clars en aquest sentit.
El que ha propiciat l’ús normal del català al Congrés ha estat l’aritmètica parlamentària. Si la possibilitat que Pedro Sánchez continuï sent president del govern de l’Estat no depengués de Junts per Catalunya, no tenc cap dubte que el Congrés continuaria sent tan monolingüe com sempre. Però els set diputats del partit del president Puigdemont han estat determinants. La situació també ha propiciat que una socialista mallorquina, catalanoparlant i oberta a la pluralitat fos elegida presidenta del Congrés. Les Illes Balears tenen un paper inesperat en la normalització lingüística del Parlament espanyol.
Lamentablement, el bloc de la dreta espanyola ha estat monolític en contra d’aquesta mesura. No hi ha hagut cap diputat del Partit Popular que hagi dit públicament que considerava que el català, parlat per deu milions de ciutadans del Regne d’Espanya, s’havia de poder usar normalment al Congrés. Ni que hagi fet intent d’usar-lo quan estava immoralment relegat. Ni que hagi mostrat el més mínim d’empatia amb els que ara malden per usar-lo amb tota naturalitat. El Partit Popular és un partit castellà, no homologable amb els partits democristians (no ho és) ni conservadors (tampoc no ho és) europeus. I, a fora dels territoris de llengua castellana, els seus membres -si més no els que representen el partit a les cambres parlamentàries espanyoles- es comporten, senzillament, com a imperialistes castellans. El batibull dels diputats gallecs del PP bramant, al Parlament de Galícia, en contra de l’ús del gallec al Congrés dels diputats podria passar a la Història dels exemples més esperpèntics de diglòssia interlingüística. Si l’espanyolisme no tengués el complex d’inferioritat que el tenalla des que el va forjar, amb tota la rastellera de despropòsits, la Generación del 98, avui els diputats del PP que parlen normalment català el farien servir al Congrés, i el PP faria tot el possible perquè la llengua catalana fos oficial a la Unió Europea.
Però el mèrit més immediat de la normalització del català al Congrés ha estat que aquesta normalització n’ha expulsat l’extrema dreta antidemocràtica. Veure els diputats del Vox deixant els «pinganillos» i sortint de la cambra quan no s’hi parlava castellà ha estat el certificat de diverses qualitats d’aquesta trepa: mala educació, aversió a la diversitat, imperialisme castellà, odi a la democràcia, incapacitat de discutir des de la diferència i supremacisme (que ells, en un exercici flagrant de psicologia projectiva, atribueixen a les minories). Han quedat ben retratats!
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
El PSOE no es un partido castellano? Y el PP si? Claro Felipe González , zapatero y pedro Sánchez nacidos catalanoparlantes de pura cepa. Que asco das. Extremo radical antisocial dictador y demás es lo que eres personaje Bernat
Lamento @sr Bernat que usted considere nefastos y generadores de "autoodio" a los pensadores del 98, aunque no me negará que, los esperpentos de Valle trasladados al independentismo, las cavilaciones de Unamuno sobre vencer o convencer, Machado invocando al diálogo, la conllevancia orteguiana, o las "molleras envanecidas del café de Pelayo" de Galdós,son hoy ampliamente citados y deformados en especial por los que pretenden mirar al futuro, olvidando el pasado, pero sin cesar de tergiversar apuntando a ambos. Benjamin Constant, algo olvidado liberal francés, opinaba "somos criaturas tan tornadizas, que acabamos por experimentar los sentimientos que fingimos".Y recuerde las palabras de Azorín en "La voluntad"="...políticos discurseadores y venales,periodistas vacíos y palabreros...toda una época de trivialidad, de chabacanería en la historia de España"...les suena?...preparen el cohete para el "homo novus" de Osho, una nave vacía en la que nadie embarcará, dejando a la deriva al "Ecce homo" de Michaux.
Racisme és imposar la llengua majoritària a les minories. Racisme és anar sistemàticament contra el dret d'autodeterminació. Racisme i colonialisme. I xenofòbia és no voler saber res del vesí, o que el vesí et causi aversió. A Eivissa tothom sap la llengua de Múrcia. Però, a Múrcia, quants saben la llengua d'Eivissa?
De verdad Sr. Bernat Déjese ya de soflamas independentistas, amparadas en la lengua. Esta es una formas más de racismo y de alentar movimientos fascistas, de izquierdas si pero fascistas. Seguimos igual