El Club Nàutic i el conte de mai acabar

L’Autoritat Portuària (quin nom més ben triat, amb el sentit d’entitat que per mèrits, per la superioritat o per una bona reputació, se li atribueix el poder de manar, de regir, de governar un organisme) però em sembla, a la vista de les seues actuacions, que han caigut en tot el contrari, en un autoritarisme en el sentit que imposa als altres la seua autoritat sense permetre l’oposició.
Tota la badia d’Eivissa s’ha convertit en una font de negocis, a causa d’un mercantilisme mal entès que únicament mira la manera de sucar més diners sense importar la opinió dels eivissencs que en comptes de poder gaudir de la badia, patim la badia.

Aquesta mal dita Autoritat Portuària, els seus responsables, han estat designats per un polítics que exerceixen el càrrec pels vots que obtingueren en les eleccions; a ells els correspon fer lleis justes que valorin la labor cultural i social que diverses entitats, com és el cas del Club Nàutic d’Eivissa, desenvolupen i a les quals únicament se’ls posa pals a les rodes per afavorir obscurs interessos d’empreses mercantilistes. Calen lleis que valorin altres coses que no únicament la part econòmica i necessitam gestors que sàpiguen veure més enllà dels diners, que en el fons únicament serveixen, en aquest cas, per créixer més i muntar nous negocis sobre la costa i la badia que ens pertaneix.
Des de la meua infantesa pertanyo al Club Nàutic d’Eivissa i sempre he vist una societat on han conviscut tots els habitants de la ciutat d’Eivissa, des de la persona més humil fins a destacades personalitat de la nostra societat; tots han tengut l’aixopluc del Club independentment de les idees o de les creences i no vull que aquest espai de convivència desaparegui a canvi uns obscurs diners que no sabem on aniran.

Fa pocs dies s’apagaren uns llums a la rotonda del passeig Marítim que ens desitjava «Bones Festes!», cada vegada que hi passava, m’enervava i em feia ganes de posar un altre lluminós amb un altre desig: «Bona gestió».