La societat eivissenca és qui ha creat, ja fa cent anys, el Club Nàutic d’Eivissa. És una associació que no fa distinció de classe social i que està al servei de tots els ciutadans de l’illa aficionats a la mar. Arrabassar aquest espai a la ciutadania per entregar-lo a una societat forana que té com a únic objectiu fer diners, seria una injustícia i una malvestat.
Poc imaginaven aquells eivissencs que en març de 1924 formaren una comissió per dur endavant la creació d’un club nàutic a Eivissa, que ara, cent anys després, una empresa amb un nom tan encantador com fals: Puertos y Litorales Sostenibles SL, vendria a rapinyar el que amb tant d’esforç aconseguiren construir i dur endavant.
El primer president, elegit l’abril de 1924, va ser en Francesc Costa Torres. El mes següent, i encara abans de començar les obres del nou club, trobam ja la jove entitat col·laborant amb l’Ajuntament d’Eivissa en l’organització de regates per a la festivitat de Sant Joan.

Les obres, primer dels molls i després del local social, començaren aviat, i el Club Nàutic d’Eivissa es va convertir en un lloc emblemàtic i arrelat a la nostra illa, tant per la seua vessant esportiva: iniciació als esports nàutics, organització de competicions de vela i de rem, participació en campionats estatals..., com per la social, organitzant balls i trobades amb els socis, entre els que sempre ha figurat gent de tot l’espectre social d’Eivissa amb l’element comú de l’afició a la mar.
Després d’un segle d’un Club Nàutic fortament arrelat i implicat amb la gent de la nostra illa, costa imaginar-se ara aquesta entitat gestionada per una empresa forana amb el guany econòmic com a únic objectiu.

Deia un article de La Voz de Ibiza del dia 4 d’abril de 1922 titulat ¿CLUB NÁUTICO?
¿Por qué en Ibiza, contando con un puerto tan hermoso como el que tenemos y siendo en gran número los aficionados al sport náutico, no puede fundarse un club o una Sección de la Liga Marítima como se hizo en Mahón?

Muchos de nuestros lectores contestarán: porque aquí somos muy apáticos..., en Ibiza no puede hacerse nada, etcétera.
Idò bé, l’apatia s’ha acabat i ho hem demostrat ja sobradament en diverses situacions: evitant la destrucció de ses Salines, el golf de cala d’Hort, a s’estany des Peix i el càmping de Formentera, impedint la discoteca La Diosa a Santa Gertrudis... I ara aconseguirem que el Club Nàutic d’Eivissa continuï sent un referent i arrelat a la nostra societat.
Que les empreses vulguin fer sous és normal, però no s’ha de permetre mai que ho facin a costa d’arrabassar una part del benestar d’una societat.

Cal que les institucions illenques (que segurament que estaran a l’altura de qui els vota) i els ciutadans fem costat, tant si som aficionats a la mar com si no, a què el Club Nàutic d’Eivissa segueixi sent el lloc emblemàtic i eivissenc que és.