Varias persones nos ruegan hagamos campaña en favor del Club Náutico por ser una Sociedad que merece se le dedique la debida atención dada la utilidad que puede prestar a los aficionados a las cosas de mar». Aquest breu, aparegut a La Voz de Ibiza l’1 d’agost de 1925, es podria haver publicat avui. L’associació del Club Nàutic s’havia creat feia només uns mesos. La junta directiva i el reglament s’havien aprovat el 27 de febrer d’aquell mateix any, però les gestions havien començat abans.
La Voz, diari que va encapçalar la croada per aconseguir la creació del Club Nàutic d’Eivissa i li va donar veu els primers anys, ja havia publicat el 4 d’abril de 1922 un altre breu titulat ¿Club Náutico?: que entre altres coses deia: «Porqué en Ibiza, contando con un puerto tan hermoso (...) y siendo en gran número los aficionados al sport náutico no puede fundarse un club o una Sección de la Liga Marítima como se hizo en Mahón?».
Dos anys després d’aquella reflexió, el projecte de crear un club de regates començava a caminar. Així, el març de 1924 -d’aquí a pocs dies serà el centenari d’aquella trobada-, es creava una comissió organitzadora integrada per alguns dels noms que l’any següent formarien part de la primera junta: Joaquim Gutiérrez, Francesc Costa, Victorio Hernández Wallis, Manuel A. Escandell, Joan Ticoulat, Pere Matutes Noguera, Josep Juan Marí, Marià Bonet Costa, Antoni C. Sastre, Joan Riera Ferrer, Joan Marí Bonet i Francesc Vilàs Abraham.
El 18 d’agost, la comissió que havia redactat el reglament del futur Club Nàutic es tornava a reunir. El document va ser llegit per Victorio Hernández i va ser acceptat de manera unànime. A la mateixa reunió, que va tenir lloc a les 10 de la nit al local de la societat La Marineria, l’ajudant d’Obres Públiques Martí Guasp va presentar diversos projectes d’edificis. La idea tants anys somniada començava a ser real.
Des del primer moment, l’entitat es va involucrar en la vida social de la ciutat. Així, aquell mateix any de 1924, va contribuir amb 15 pessetes al programa de festes de Sant Pere i Sant Joan.
Vuit anys després de l’inici d’un camí ple de dificultats s’aconseguia inaugurar el local del Club Nàutic. Francesc Costa n’era el president. Dies abans la premsa ja anunciava l’esdeveniment: «Se ha construido la casa de los amigos del mar, y se ha construido a fuerza de voluntat, de fe, de perseverancia». Era el 15 d’agost de 1932, en plena II República. La banda municipal interpretà l’himne de Riego i la Marsellesa. També actuà l’Orfeó eivissenc. Des d’aleshores l’edifici, el primitiu i l’actual, ha donat la benvinguda a la ciutat. El Club Nàutic es convertia des d’aquell moment en la casa de la gent que estimava la mar. La gent de la mar que envoltava l’illa ja tenia casa pròpia.
En aquest segle l’illa ha canviat molt. El Club Nàutic és un pont entre l’Eivissa de 1924 i l’actual. Fa cent anys unes sabates de dona costaven 12 pessetes i unes d’home 18. Ara, hem pujat ‘d’espardenya a sabata’ i pel camí estam perdent tot allò que ens feia excepcionals.
Les mostres de solidaritat dels representants públics amb el Club Nàutic són d’agrair i necessaris, però més enllà dels gestos, importants, la realitat és que és la legislació aprovada i no modificada la que ha facilitat que les grans empreses, que no tenen més Déu que treure-li suc a cada pam de costa, entrin a gestionar els ports esportius. No es tracta de regalar res a ningú, però els concursos públics, imprescindibles, haurien de puntuar d’alguna manera la tasca social de qui ha de gestionar una costa que és de tots i totes i l’interès general per damunt del particular. Ara, el repte de la commemoració del centenari del Club és fer-lo més social. Per molts anys.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Si sa Llei no permet valorar tot lo que val es Club Nàutic, amb tot el que ha anat fent des de fa 99 anys, per damunt de qualsevol altre criteri econòmic, idó bé s'haurà de canviar sa Llei.