Club Náutico Ibiza, patrimoni social i cultural de l’illa

Lamentablement estam vivint temps de contradicció. D’ una banda, des del món educatiu es defenen models inclusius, on es formin ciutadans que construeixin teixits socials respectuosos i participatius, que millorin la convivència entre tots, incentivin actituds emprenedores, impulsin iniciatives enriquidores per a la societat. D’altra banda, les institucions públiques ens governen, de vegades, d’esquena a aquests valors, prioritzant el rèdit purament econòmic davant iniciatives socials i culturals que creen i transmeten valors que enriqueixen a tota la societat. Aquest és per a mi el cas del nostre Club Nàutic.
No assistim només a un possible canvi en la gestió d’uns amarratges, assistim a la pèrdua d’un club nàutic que forma part del nostre patrimoni social i cultural, de la nostra identitat.
El club nàutic d’Eivissa és, a més a més d’un espai de formació dels nostres regatistes, un espai de trobada intergeneracional, de transmissió de coneixements i d’experiències que ha fet possible mantenir el nostre patrimoni immaterial lligat a la mar i als nostres costums.
El Club Nàutic és part de les nostres famílies, del nostre paisatge cultural... un espai en què eivissencs de condicions diverses hem compartit jocs, balls, celebracions familiars, tertúlies i debats engrescats, partidetes de cartes entre rialles,... parada imprescindible la nit de Cap d’Any. Testimoni de reptes entre pescadors per saber qui ha aconseguit el millor botí després d’una jornada de pesca. Un espai que genera i acull actes culturals i activitats docents.
Potser, els eivissencs estàvem massa segurs del nostre món... un món que contemplam atònits com es desfà a trossos.
Ara no és temps de lamentacions sinó d’apostar pel futur d’aquest Club que tant aporta a la nostra societat, de dir fort i clar que coneixem i estimam el nostre patrimoni, el nostre passat i el nostre futur.