Club nàutic d’Eivissa: Salvar de la mort

Primer varen fer desaparèixer les drassanes. L’astiller li deien. Vàrem callar. Poques persones varen entendre la desídia davant els llocs de feina que es perdien. L’excusa era «Vendran vaixells nous. Això és el progrés».
Després retiraren els barcos de pesca. Vàrem callar. No tots som placeres ni som pescadors. «No s’hi pot fer res». «Això és el progrés».
Quan varen llevar els petits infants que amb optimists creuaven les aigües del port, vàrem callar. «Cap a Talamanca, després ja els traurem. Aquí no s’hi cap!» digueren encesos. «Això és el progrés, no s’hi pot fer res».
Escapçaren ‘es Muro’, creixeren un tros per ficar-hi cotxes. Vàrem dir «És igual. No ve d’un trosset. Per allí no hi anàvem». I l’engany de sempre «Això és el progrés, no s’hi pot fer res».
Després prepararen el moll per als sous. «Els megaiots venen. Volen tot el port». Vàrem callar. «Ja poc ens importa no poder passar». Diuen que és progrés. Però no ens ho creiem.
Ompliren la costa de grava i ciment, negocis privats que anaven creixent. La costa es menjaren i ens arraconaren.
Més tard es trobaren que amb tot allò fet no en tenien prou.
Sols queda el club nàutic que farà 100 anys. Club Nàutic d’Eivissa, un petit espai, l’únic dins el port que no s’han quedat.
Ha fet les regates dels que han estudiat per ser mariners. Ha vist mestres d’aixa construir llaüts.
Als seus molls amarraven vaixells de pocs sous que els diumenges anaven a fer una volteta. Ha criat més de cinc generacions de joves amb premis de navegació.
D’ell n’han sortit pràctics, joves capitanes que solquen la mar, tripulants entesos en barcos mercants, mans que cusen veles, com vetlar per la seguretat, com treballar la fusta per poder arreglar avaries quan van navegant.
Han set transmissors de com llegir el temps, meteorologia durant hores i hores.
S’hi han fet conferències de grans navegants que impulsen conèixer el món més enllà. Han après les joves a hivernar els barcos.
Ha donat la mar a un món d’inclusió amb Un mar de possibilitats. Ha ajudat a perfilar el futur de moltes generacions d’eivissencs. Ha ajudat a créixer una població que vivia la mar.
I moltes més coses (que no hi caben totes).
Després de prendre’ns el club, què vendrà? La resposta és clara: quan ja sigui seu, ens voldran expulsar a nosaltres. Tots els eivissencs, fora del seu cau. Ens roben la mar.
Com va dir Martin Niemöller al seu sermó, ens trobam avui així: ens el volen prendre. Llavors no quedarà ningú que ens defengui.
Salvem el club Nàutic de mans usurpadores! No ens deixem morir!