Sa Setmana Santa a Eivissa

Sortida de ses imatges passant pes Portal de ses Taules, es Rastrillo, desde es Mercat Vell. | Irene Arango

Joan Marí Tur 'Botja'Ibiza 28/03/24 0:30

I, ja que parlam de peregrinar, seguim caminant junts en sa gran demostració religiosa i popular de sa Setmana Santa eivissenca com és sa processó des Divendres Sant que comença a la Catedral. Sa plaça està de gom a gom. I ses agrupacions musicals les tenim preparades per fer sentir aquells moments solemnes i emotius. Surten ses sagrades imatges portades per hòmens i dones a ses que segueixen ses confraries i alguns penitents. Es carrers desgastats de Dalt Vila, amb ses torxes i candeles enceses conformen una ziga-zaga de llums. Sa lluna des Divendres Sant dona un toc misteriós i místic a aquella hora.

Pasado el Convent, todos los Pasos ya se han incorporado a la procesión: el Santo Cristo Yacente; la Virgen Dolorosa, el Santo Cristo del Cementerio, l’Ecce Homo, Nuestra Señora de la Piedad; el Santo Cristo de la Agonía; nuestro Padre Jesús del Gran Poder, Nuestra Señora de la Esperanza y Nuestro Padre Jesús Cautivo.

De algún balcón de sa Carrossa puede salir una saeta y el bronce de don Isidoro Macabich y los eucaliptos que le acompañan, escucharán los compases del popular poema de Antonio Machado una de cuyas estrofas dice:

¡Cantar del pueblo andaluz,
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz!

Contemplar desde es Mercat Vell, sa sortida de ses imatges passant pes Portal de ses Taules, es Rastrillo, representa poder viure i veure un des moments més emotius des nostro Divendres Sant. Un Divendres Sant que, a poc a poc, deixa que es Passos es vagin recollint camí cap a ses seus respectives parròquies fins que la Dolorosa i el Sant Crist Jacent, ja tard en sa nit, reposin un any més, dins la Catedral.

Sa processó ja s’ha acabat però allà lluny, molt lluny, a Jerusalem, ses tres creus del Calvari resten despulles. Han despenjat a Jesús i es dos lladres. Però resta sa Creu que, desde aquella hora serà es símbol des cristianisme i la tendrem present a tot el món. També aquí, a Eivissa i a Formentera. On hi trobam sa Creu del Pare Palau, situada en el lloc on s’ajunten es limits de ses tres parròquies: sant Francesc, san Ferràn i el Pilar de la Mola. Ara estam dins s’església de la Santa Creu. Si caminam pel camp o per ses nostres muntanyes podem trobar sa capelleta de sa CREU d’en Serra, a Sant Josep. Sa capella de sa CREU d’en Ribes, a Santa Eulària. I sa capelleta de sa CREU d’en Beia, a Sant Agustí. Es més. A Eivissa tenim 22 llocs, 22 topònims escampats per tota s’Illa que porten es nom de sa Creu. Citaré tan sols tres exemples: sa Creu des Ferrers, que estava situada devant es Portal Nou; sa punta de sa Creu, a sant Miquel i sa venda de sa Creu a sant Rafel. Sensa oblidar-mos, a Vila, des Carrer de sa Creu i de sa Creu Blanca allí ubicada i que, després, va ser colocada, devant sa capella des cementeri vell. I, encara, un detall més. Don Isidoro Macabich desitjava que, al cim de sa Talaia de sant Josep fos coronat amb una gran CREU. Però s’historiador i canonge no va poder veure realitzat es seu somni.