Avui as matí, com quasi cada dia, he fet sa meua caminada fins as Botafoc. Aquest llarg passeig de més d’una hora, em dona temps perquè es meus pensaments se centrin en es més variats subjectes i intencions: sa família, ordenar sa biblioteca, arxivar cartes i documents, llegir, escoltar Bach, seguir treballant en una possible publicació… Però ara toca reflexionar sobre Eivissa i es CLUB NÀUTIC. Hi pas pes seu costat i a s’entrada hi ha una gran pancarta que diu VENDIDO. També han penjat una banderola negre, símbol de dol i de mort, perquè abatuts i defraudats hem quedat sa majoria des socis d’aquesta centenària i modèlica entitat i es eivissencs que l’estimam. Es CLUB NÀUTIC ha set LLAR DE TROBADA DE SA SOCIETAT EIVISSENCA I GUARDIÀ DE SA CULTURA DE LA MAR. Allí s’hi reuneixen pobres i rics. Mariners i comerciants. Treballadors i jubilats. Vells i joves.
Què ha passat? Avui en dia es sous ho poden tot o quasi tot. Ja se sap: tanto tienes tanto vales i, com vaig llegir s’altre dia: el dinero desplaza a las tradiciones y a los sentimientos.
Però he de seguir caminant i davant meu tenc s’estampa de Dalt Vila. Aixecant sa vista cap a la Catedral, record que tenim tancada, des de fa molts d’anys, sa capella des Joans, sa del Salvador i sa seu oficial del que fou s’antic govern d’Eivissa. Llocs que ocupa es Museu Arqueològic però que no es pot visitar. Fins quan?
Tenim una Eivissa que se mos escapa de ses mans. Tots en som una mica culpables. Jo, també. I, ja que estic contemplant sa ciutat vella, recordar que una part està en mans de forasters. Per exemple: can Gotarredona, can Balançat i quasi totes ses cases senyorials de Dalt Vila, que no han canviat de nom, però sí de llinatge. D’aquesta pèrdua, fins ara se n’ha salvat - entre poques més - es convent de ses Monges Tancades, encara que tan sols hi ha una eivissenca i, afortunadament, cinc filipines. Però es vell monestir fou enderrocat amb s’autorització d’un bisbe mallorquí.
No a poc a poc, sino de pressa i corrents sa bandera eivissenca va arriant-se a mitja asta. I estam callats. I tothom, o quasi, conformat. Es seminari s’ha convertit en apartaments de luxe encara que, amb sos sous obtenguts, es va edificar es col·legi Sa Real. I, si baixam a la Marina, es Montesol, venut ja fa temps. Han desaparegut es cine Serra, es Central, es Catòlic i es Banc de can Matutes, entre d’altres emblemàtics establiments. I ses Salines també estan en mans de fora i hem de pagar set euros si hi volem aparcar. Donem ses gràcies as propietaris de ca n’Alfredo, can Costa, Bar San Juan, Es Peixet, es Bar Sport, es Casino des Moll, l’Estrella i alguns pocs llocs més de sa part vella, per mantenir ses portes obertes.
Segueix caminant i, vora el que havia set sa platja des Duros, hi ha un parc infantil –net i cuidat– i sent s’algaravia que fan es al·lots i pens: Com serà s’Eivissa que ells viuran? Millor o pitjor que sa nostra?
I arrib as Botafoc i una barrera em priva es pas per «peligro de caer al mar». El mateix passa si vull recórrer s’espigó. Des d’allí, fa uns anys es podia fruir sa millor vista de ses murades, tant de dia com de nits. Per cert, crec que Felip II tenia més interès per protegir-mos as eivissencs que algun organisme portuari amb seu a Mallorca. I, per més adobacapçals, si volem anar as Vedrà –ses cabres, des de Palma, ordenaren matar-les a tirs– o volem visitar sa Conillera no hi podem desembarcar si no tenim permís.
I, davant tot això, què podem fer? No és fàcil trobar-hi solució ràpida i que tothom hi estigui d’acord. Hi ha molts d’interessos, tots ells respectables. Però hem de ser valents.
Aquestes són algunes propostes:
-Per començar podríem fer una gran manifestació, legal, per salvar Eivissa de tanta massificació i pèrdua de valors. Podria estar presidida per una única pancarta que digués SOM EIVISSENCS!!!
-També s’hauria de controlar s’entrada de vehicles Ja no hi cabem.
-Solucionar es problema de s’habitatge.
-Es podria demanar canviar algunes lleis (per exemple sa que ha permès que perdéssim es CLUB NÀUTIC).
-Un altre suggeriment: atrevir-mos a organitzar una assemblea dirigida per persones lliures i decidides i amb coneixements dels temes a tractar –sa situació d’Eivissa i possibles solucions- per entregarles a qui correspongui.
-I, atrevint-mos encara més, també es podria fer un sondeig d’opinió, degudament autoritzat, amb dues preguntes. Una: T’AGRADA S’EIVISSA ACTUAL? Dos: COM LA MILLORARIES?
És complicat de dur-ho endavant. Però alguna cosa hem de fer. Es paga la pena... No us pareix? I Tu, què hi proposes?
I torn cap a casa. I altra volta pas vora es CLUB NÀUTIC i em trob amb un bon amic, net d’un des fundadors des CLUB l’any 1925 i em diu: -no m’explic com hem arribat fins aquesta Eivissa.
I acabarè com acostum tancar es meus escrits o discursos: citant algun conegut escriptor. En aquest cas són uns versos d’un poeta italià, Salvatore Quasimodo, que diuen així: «em posa trist l’amor que et tenc, terra meua»
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Gairebé, com casi diu sa canço... alguns fan festes grosses... amb lo que es va recaudant ..
vaya con este señor, ahora se arrepiente de la semilla que plantaron hace unos años . Si, todos los politicos son culpables de los lodos o lodazales en los que se convierte esta querida isla. Que lastima es demasiado tarde ya vendieron lo que se podia vender ... y lo que no !. Ahora señor Marí , quiere usted movilizarse ... y pide a la ciudadania que lo haga. Tambien recordara las movilizaciones de las autovias...sirvieron de algo ? conteste usted, no le hemos olvidado primero la maquina y luego el arqueologo... venga ya !!!!
Queden vius es Reials Clubs Nàutics de Palma i de Barcelona. Els diferencia des d'Eivissa es concepte "Reial". Van crear-se per concesió del Rei que regnava al seu moment....Algú té es telèfon de Zarzuela? algun eivissenc per Madrid demà? Telefonem-hi tots. Anem tots a Madrid. Valdrà la pena, segur