Que ragi la nata

L’aeroport d’Eivissa va guanyar, en 2014, ni més ni menys que 32,15 milions d’euros abans d’impostos. Només 14 dels 48 aeroports que controla AENA guanyen sous i el d’Eivissa és el setè aeroport més rendible d’Espanya. No està mica malament. Coneixem aquestes xifres perquè, des que s’ha privatitzat la meitat d’AENA i l’empresa ha sortit a borsa, l’entitat està obligada a fer un esforç de transparència i presentar els comptes aeroport per aeroport; si no, segurament ni ho sabríem.

Mentrestant, la inversió directa de l’Estat a les Pitiüses, pressupostada per aquest 2015, és de 30 milions d’euros. A què destinarà l’Estat aquests sous? Bàsicament, a obres i manteniment de l’aeroport i el port d’Eivissa. El primer s’emporta 11,4 milions d’euros i el segon 15,4 milions: la pràctica totalitat del pressupost.

Per cert, que l’Autoritat Portuària de les Illes Balears també va tancar el 2014 amb beneficis: 13,6 milions per al conjunt de les Illes; no s’han fet públics (o jo no els he sabut trobar) els resultats desglossats de cada port.

Perdonau la tirallonga de xifres; ja arrib a la conclusió, que és ben senzilla i previsible: l’Estat destina a les Pitiüses menys del que hi guanya només amb l’aeroport.

Es pot criticar que aquesta comparació no és justa, que estic obviant que l’Estat realitza inversions per altres vies, que paga els seus funcionaris, que transfereix sous a les comunitats autònomes... Però, en aquesta comparació, també estic deixant fora l’IVA, l’IRPF i tots els impostos que pagam els pitiüsos... Tant sols dic que, només amb el que va guanyar a l’aeroport en 2014, l’Estat ja cobreix tota la inversió que farà a les Pitiüses en 2015.

Més encara: la inversió de l’Estat a les Pitiüses es destina quasi exclusivament a allò que reporta beneficis al propi Estat. Es diria que els pitiüsos només servim per fer caixa. I potser vendria bé recordar, en aquest punt, que el 2015 ha set un any en què l’Estat s’ha mostrat especialment generós; en 2013 i 2014 la inversió va ser encara inferior.

M’agradaria creure que, al Govern espanyol o al Congrés o al Senat, hi ha algú que es preocupa de les necessitats dels eivissencs i formenterers; algú que sap que els Jutjats d’Eivissa fan pena, que les obres del Parador fa anys que estan aturades, algú que encara se’n recorda que es va prometre a Eivissa la construcció d’una biblioteca nacional, algú que sent vergonya perquè fa vint anys que la depuradora de Vila llença porqueria al mar...; m’agradaria creure que és així... Però, amb els números a la mà, a mi em costa arribar a una conclusió diferent d’aquesta: l’Estat espanyol inverteix a Eivissa com si es tractàs d’un simple negoci. Ni més ni menys. Som una vaca per munyir, res més. La qüestió és munyir ben fort i que surti la nata.

Tenim la sort de tenir a les Pitiüses una economia relativament pròspera, molt dinàmica, i que gràcies al turisme ha sabut passar el temporal de la crisi millor que molts. Però tenim la mala sort de tenir un pes polític ínfim: som només una petita part d’una de les comunitats autònomes més petites d’Espanya. Representam molts pocs vots. Això ens converteix en unes excel·lents víctimes dels recaptadors. A més, mai aixecam la veu, com sí que fan els catalans o els bascos o fins i tot els extremenys quan s’hi posen...; perquè aixequem la veu fa falta que ens amenacin amb plantar-nos unes quantes plataformes petroleres davant dels nassos. La veritat és que, des del punt de vista dels que manen, devem ser els espanyols modèlics...

El 24 de maig hi ha eleccions; jo, que no tenc les idees tan clares com en Juanan Torres (vegi’s el seu article ‘Yo ya lo tengo claro’, del 25 de març), em dispòs a examinar amb lupa què diran sobre l’autonomia política i econòmica de les Pitiüses els partits que es presenten a les eleccions. Si és que en diuen res... Crec que l’única forma d’assegurar la prosperitat i el futur d’Eivissa i Formentera és fer-se amb una part del poder que ara ostenten Madrid i Palma. Ningú millor que nosaltres sabrà a què hem de destinar els nostres sous.