El mal de les altures

Sembla que la qüestió de la depuradora s’hagi desembussat sense esforç, com aquelles canonades velles que havien acumulat massa brutor, i, un dia, amb una mica de salfumant, tornen a xuclar l’aigua. La nova depuradora d’Eivissa costarà 41,2 milions d’euros. Això no és res, una petitesa; a Espanya es fan deu depuradores com aquesta cada dia. Tal és el poder de l’Executiu espanyol: es reuneixen els seus ministres i diuen: que la depuradora es faci. I la depuradora es fa (bé, encara no està feta, però, si tot va bé, en tres o quatre anys...; igual encara donarà temps que la inauguri un ministre de Podemos).

Que es faci, ordena el Consell de Ministres, que es faci fins i tot en un lloc tant absurd com sa Coma, on s’haurà de bombejar cap a amunt la porqueria. Ara sí que podem dir que, a Eivissa, la merda rebrà un gran impuls. I ho dic en sentit literal: la porqueria s’haurà d’espitjar des de la cota zero (o menys encara) on s’assenta la ciutat d’Eivissa, fins als 110 metres d’altura on s’aixecarà l’estació depuradora.

Hi ha un informe de l’Agència Balear de l’Aigua, de final de 2014, que adverteix dels problemes de manteniment que pot provocar aquesta ubicació, a més del consum d’energia que comporta haver de bombejar les aigües més de 100 metres cap a amunt; és una despesa extra que ja podem pensar qui acabarà pagant.

El tema de la depuradora ha set un cúmul de despropòsits, i no tota la culpa del retard, ni molt menys, s’ha de donar al govern de Madrid. Un dels punts clau de tota la història va ser la decisió, el 2009, quan la cosa ja estava molt avançada, de renunciar a uns terrenys ja adquirits per valor de 781.000 euros. Però, és clar, és que aquests terrenys estaven a una zona declarada ANEI, i, damunt, en una cota encara superior. Pareix que no es pot fer a Eivissa una obra sense introduir-hi algun element absurd i sorprenent: així com el nou hospital de Can Misses pateix el pecat de les seues dimensions aeroportuàries, la futura depuradora de Vila patirà el mal de les altures.

Però, així i tot, davant de l’extraordinària notícia, crec que el millor que es pot dir és el mateix que, supòs, haurà dit molta de gent: «Ja era hora!». Fa massa anys que parlam de canviar la depuradora. L’actual es va construir el 1985 i molt prompte es va revelar com a insuficient i obsoleta; el que surt de la depuradora (no sé si dir-li aigua) ni tan sols està completament tractat; l’estació no disposa de sistema terciari, que produeix una aigua fins i tot apta per al rec de determinats cultius; ens hem dedicat tots aquests anys a contaminar el nostre mar de manera institucional i sistemàtica. La insuficiència de l’actual depuradora té també relació directa amb els episodis de contaminació de Talamanca, amb les males olors a la ‘milla d’or’ del Passeig Marítim, amb els abocament a l’interior del port de Vila quan plou massa fort... En fi, que benvenguda sigui la nova depuradora, encara que ens hagi de costar un ull de la cara.

Ara toca resar. Resar perquè no es produeixi, per exemple, un d’aquells sobrecostos que després ningú vol assumir, com ha passat amb la dessaladora de Santa Eulària; resar perquè no apareguin entrebancs que retardin o paralitzin les obres, com ha passat amb el parador d’Eivissa. Amb l’historial que porta el projecte de la depuradora, s’ha de tenir realment una mica de fe per pensar que no hi haurà cap problema més.

De manera que, congratulem-nos per la decisió del Consell de Ministres. La nova depuradora podrà tractar les aigües fecals de 90.000 persones i suportar, a l’estiu, una punta de 150.000 usuaris. Quant de temps tardarà en resultar insuficient?