L’allau de consultes que està arribant a l’oficina de l’Ibavi (l’Institut Balear de l’Habitatge) del Consell posa de manifest la magnitud del problema dels lloguers. També demostra com de necessari era que es posàs en marxa, d’una vegada i per sempre, un departament per atendre el nombrosos residents i no residents que no troben un sostre a un preu que puguin pagar. L’oficina no farà baixar els preus de manera automàtica, per art de màgia, però els ciutadans bé mereixen que els atenguin i que s’escoltin els seus problemes.
Personalment, no crec gaire en les subvencions. De fet, les subvencions per als lloguers, en el cas d’Eivissa, resulten ridícules. Però sí que crec que l’oficina de l’Ibavi podria servir com a punt de contacte entre els arrendataris i els que busquen pis, i sí que crec que podria servir per establir algun sistema de garanties entre uns i altres, o, si més no, facilitar els tràmits. Aquesta oficina, un cop demostrada la seua necessitat, hauria de fer passes decidides per sumar altres funcions a la merament informativa, més eficaces i directes.
Amb el tema del lloguer, a Eivissa, s’està cometent l’error de demonitzar la gent que lloga un pis i n’intenta treure el màxim benefici possible. Bé, és el que fan normalment els venedors i els compradors en un sistema de lliure mercat (i aquest ho és): uns intenten vendre el més car possible i els altres intenten comprar el més barat possible. Altra cosa és acaparar pisos i exigir condicions que freguen la il·legalitat o que ho són directament, com fan algunes màfies. Però molts dels arrendadors particulars, probablement, s’arriscarien a baixar els preus si l’administració els oferís la garantia que els seus pisos no acabaran destrossats o rellogats.