El Brexit ja ens afecta (I)

Les nostres illes d’Eivissa i Formentera seran, sense cap dubte, una de les regions on les conseqüències del Brexit seran més notables ja que el Regne Unit és el principal mercat emissor per al seu negoci turístic. L’any 2015, l’aeroport d’Eivissa rebé poc més de 3,2 milions de passatgers, una quarta part dels quals procedien de la Gran Bretanya.

Avui veurem les primeres dades econòmiques disponibles que ens serveixen per avaluar, encara que sigui de forma precipitada, la futura evolució del mercat turístic britànic. La primera variable a considerar és el tipus de canvi, ja que el Regne Unit no forma part del bloc de l’Euro en mantenir una moneda pròpia, la Lliura Esterlina. En el gràfic 1 s’ha representat l’evolució del tipus de canvi Lliura/Euro des del 9 de juny fins el dia 5 de juliol. Es fa evident la sobtada pèrdua de valor de la divisa anglesa a partir del dia 24 de juny. En deu dies ha perdut quasi un 8 % del seu valor de principis de mes, una caiguda profunda –encara que moderada pels esforços del Banc d’Anglaterra– que reflecteix la ràpida sortida de capitals del mercat britànic.

El tipus de canvi Lliura/Euro no es transmet de forma immediata a tots els components de la despesa turística, entre aquests l’únic que rep el seu impacte directament són les despeses realitzades pel turista a la destinació que l’acull. Els anglesos que actualment es troben a Eivissa o Formentera han vist pujar tots els preus de l’oferta complementària en un 8%. Els bars, restaurants, discoteques, botigues, etc. fixen els seus preus en Euros, de manera que els seus clients anglesos, que normalment paguen amb una targeta contra els seus dipòsits en compte corrent denominats en lliures, ja rebran un càrrec força més elevat del que esperaven.

Els hotels també tenen una estructura de costos basada en l’euro, importen pocs béns i serveis del Regne Unit de manera que ràpidament aniran transmetent el nou tipus de canvi als preus que cobren, encarint de forma ostensible el cost que han de pagar els britànics per la seva estada. Molts dels qui tenien les vacances contractades amb prou antelació, la majoria dels turistes, es veuran afectats de forma limitada. Probablement, les eventuals pèrdues immediates es repartiran per tota la cadena de comercialització turística: touroperadors, hotelers, agències de viatges receptives, entitats financeres, etc.

Però per a totes les noves reserves la caiguda de la lliura ja ha estat carregada de forma directa al preu final pagat pel consumidor. Els qui aquest estiu esperaven les ofertes de darrer minut veuran caure dràsticament l’atractiu de la seva estratègia i més d’un britànic restarà a casa seva com a resultat de l’inesperat encariment del cost de les vacances.

El tercer component central en la despesa de qualsevol dels turistes que ens visiten és el transport aeri. En aquest cas l’impacte de la caiguda de la lliura no és, de moment, gaire

important, ja que pràcticament tots els anglesos que arriben a l’aeroport d’Eivissa utilitzen una línia low-cost de nacionalitat britànica, easyJet, Monarch, o irlandesa, Ryanair. Aquestes empreses tenen tant els ingressos com els costos de curt termini – capital circulant– denominats en lliures, de manera que el tipus de canvi Lliura/Euro no implica modificacions substancials en els preus que ofereixen ara mateix als seus clients.

A llarg termini qualsevol predicció esdevé molt arriscada, però hi han els mercats de capitals, les borses de valors, en les quals els inversors fixen preu a l’evolució futura prevista per a les diferents empreses. En aquest cas el veredicte dels mercats és demolidor: les empreses turístiques han perdut en uns pocs dies una part molt important del seu valor borsari. És a dir, els inversors interpreten que el Brexit obre una etapa d’inestabilitat i pèrdues per a les empreses britàniques especialitzades en el sector turístic, especialment per a les línies aèries.

En el gràfic 2 han estat representades les cotitzacions en el mercat de Londres de les tres línies aèries més importants que allí cotitzen, Ryanair, easyJet i AIG-British Airways, –grup empresarial que inclou les espanyoles Iberia y Vueling– Les dues darreres perderen un 30% del seu valor de cotització en tan sols quatre dies, mentre que Ryanair mostra una tendència menys desastrosa gràcies a que la seva acció està denominada en Euros, no en Lliures.

A més a més, resulta que aquesta formidable caiguda no se situa dins un entorn de baixes generalitzades de la borsa britànica. El principal índex borsari del London Stock Exchange és el Financial Times 100, indicador que no ha baixat en aquest dies –Gràfic

2– sinó que, en conjunt, ha pujat. La caiguda específica d’aquests valors indica que els mercats auguren un futur ben negre a les empreses del sector turístic, mentre esperen que les dedicades a altres ocupacions, com les mineres o les industrials, puguin treure partit a la debilitat de la Lliura per incrementar massivament les seves exportacions.