Joan D. Pons Torres, historiador i vicepresident de Sa Fundació Jaume III

En defensa de s’article salat

|

Valorar:

Si existeix una característica pròpia de sa nostra llengua que es catalanistes empren segons es seus interessos, ara a favor, ara en contra, sense dubte aquesta és s’article salat. Batiat també com article baleàric p’en Francesc de Borja Moll, té es seu origen en es pronom emfàtic ipse, ipsa, ipsum en llatí, de sa mateixa manera que s’article lalat —que noltros només empram per qüestions horàries (la una, les dues, les tres...) i d’altres concretes o que elevam a una categoria superior (la Mare de Déu, l’iglèsia, l’hospital, dalt la Sala…) té es seu origen en es pronom/adjectiu demostratiu ille, illa, illud.

Si defensau que es vostros fills puguin escriure amb es nostro article a s’escola —fet que hauria d’esser lo més natural del món—, vos diran que és incorrecte i que no es pot escriure. Inclús a segons quin estudiant l’han penalisat (!) per emprar una cosa tan nostra. No obstant, sa veritat és que s’article salat és ben normatiu segons s’Institut d’Estudis Catalans i s’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així ho va afirmar es mateix president de s’IEC, Joan Domènec Ros, durant sa presentació de sa Nova Gramàtica de sa Llengua Catalana a Palma.

Sa matraca sempre és sa mateixa. Una, que «l’article salat no és només propi de les Balears sinó de tota la llengua catalana ja que també existeix a la Costa Brava, a Tàrbena i a la Vall de Gallinera». I dues, que «l’article salat fou portat a les Balears per catalans de l’Alt Empordà».

Sa primera es tracta d’una veritat a mitges. És cert que a Tàrbena i a sa Vall de Gallinera salen. Però ho fan gràcies a s’emigració de centenars de famílies mallorquines en es segle XVII. Per altra banda, és ver que a sa Costa Brava i a molts de topònims de Catalunya hi trobarem s’article salat: Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Collserola, Sa Riera… Però no en es parlar viu de sa gent, on ja desgraciadament només l’empra sa gent major. Per tant, es tracta d’un fòssil lingüístic que mos demostra quin serà es futur de s’article salat a ca nostra si no hi posam remei.

En quant a sa pretesa repoblació ja no catalana, sinó exclusivament gironina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, basta comentar lo següent. S’article salat no només existeix a topònims de Catalunya, sinó també en es sud de França, on trobam es municipi de Sallagosa, a sa regió de Rosselló-Llenguadoc, i encara l’empren en es pobles provençals d’entre Grassa i Niça. Però és que a s’altre cantó d’Occitània, a s’àrea gascona pirinenca també trobam s’article salat en un caramull de topònims i noms de família com Socasau, Sacasa, Sapòrta, o llinatges llenguadocians com Deseuse (de s’alzina) o Despuèg (des puig). I encara si anam més enfora, trobarem s’article salat amb plena vitalitat sa llengua sarda (sa limba sarda), i fins a principis des segle XX encara subsistia a certes zones des sud d’Itàlia com a ses illes Eòlies. De fet, ses Leys d’Amors condemnaven es provençals que deien es cavals en tost de lo cavals, fet que demostra que ets occitans també van dur s’article salat a ses nostres costes.

2 Després de vint-i-quatre anys de fer televisió en eivissenc, es Govern balear ha decidit, motu proprio, deixar sense ajudes econòmiques només a sa Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). Curiosament, s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat. És lamentable veure com una vegada més es Govern Armengol penalisa econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars, tal com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que PSIB-PSOE i es seus socis de Més i Podem es passen per s’arc de triomf.

Es requisit de vint hores mínimes de programació en català és una excusa per amagar ses vertaderes intencions des Pacte. S’executiu autonòmic hauria de donar una explicació pública de perquè exclou a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i que promou ses varietats lingüístiques d’Eivissa i Formentera. Feina que, per cert, hauria de fer IB3 Televisió i no fa ja que no permet an es seus periodistes expressar-se de forma natural en mallorquí, menorquí o eivissenc —a diferència de sa TEF— i que rep cada any més de 30.000.000 euros de s’erari públic.

Es vertader motiu pes qual es Govern des Pacte ha deixat sense ajudes econòmiques a sa TEF ha estat ser s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i en ses nostres modalitats insulars. Fet que explica també perquè sa TEF, amb molt manco recursos que IB3 i essent una televisió privada, connecta amb sa ciutadania pitiüsa i recull millors xifres d’audiència que IB3 Televisió i es seus estantissos informatius en català de Barcelona.

2 En definitiva, s’article salat no és cap vulgarisme com dir «ojú» o «qué paza pisha». S’article salat és un cultisme des més alts nivells i una vertadera joia lingüística des Mediterrani que té es seus orígens en es llatí vulgar o romanç que ja parlaven es menorquins a principis de s’Edat Mitja. Article que es va reforçar gràcies a s’arribada des nous pobladors de sa Corona d’Aragó en es segle XIII, majoritàriament occitans, catalans i rossellonesos. S’article salat és nostro i tenim tot es dret del món a emprar-lo. Però si no mos deixen ses nostres ‘majestats’, ¿com punyetes l’hem de conservar?

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Yun
Hace 6 días

Brètol..

Valoración:-1menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1