Bernat Joan i Marí.02/10/19 4:01
TW0

No diré que el fet que estic a punt de comentar m’ha sorprès, perquè ja pràcticament he esgotat la capacitat de sorpresa. El Foment del Treball Nacional, una de les patronals catalanes, està estudiant -a l’hora d’escriure aquest paper- posar en mans de la Justícia el web de l’Assemblea Nacional Catalana on s’informa d’empreses que han traslladat la seu social fora de Catalunya, trasllat vinculat amb les possibilitats d’independència d’aquesta nació. Recentment, l’ANC va decidir informar la gent que hi estigués interessada sobre el comportament de les empreses en relació al procés independentista.

Així, informa, per exemple, de les que han traslladat la seu social. Com que encara no he accedit a la pàgina web, no sé si hi ha altres informacions, com ara la postura política presa (en el cas de les empreses que s’han pronunciat sobre la qüestió de la independència de Catalunya).

Particularment, sense ser empresari i desconeixent prou aquest món, em sorprèn moltíssim que hi hagi gent d’empresa que es dediqui a posicionar-se sobre una qüestió política candent en què aproximadament la meitat de la societat pensa una cosa i l’altra meitat en pensa una altra.

No volen clients de tota casta i condició, posem per cas, els restaurants, o els venedors de paelles, o els que es dediquen a transportar béns d’un lloc a l’altre? Alguns, segons sembla, estan disposats a posicionar-se sobre la qüestió, i, per tant, a posar en perill una part potencial de la clientela. No ho puc entendre, m’ho miri com m’ho miri.

Com no vaig poder entendre les banderasses espanyoles del Primer d’Octubre de 2017 a determinats establiments (alguns molt coneguts) de l’illa d’Eivissa. Què en treuen, de posicionar-se políticament, en qüestions en què dins la societat hi ha una divisió d’opinions?

En altres llocs del món, posem Escòcia o el Quebec, o diguem el Regne Unit o el Canadà, em costa molt d’imaginar empreses que es posicionin sobre la qüestió «territorial». Estic ben convençut que no hi ha empreses al Quebec que es mostrin obertament favorables al manteniment d’aquest país dins el Canadà. Com no n’hi ha a Escòcia que es dediquin a fer propaganda a favor de la unitat del Regne Unit. Per què aquestes qüestions, que pareixen del tot elementals, no funcionen al Regne d’Espanya?

Perquè l’esmentat regne s’acabi de mostrar com un estat completament antiliberal, només fa falta que algun jutge accepti una querella de Forment del Treball Nacional i tanqui el web de l’ANC. Com ha dit presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, el web de l’ANC no només no va en contra de la competència, sinó que contribueix a fomentar-la.
Els consumidors tenim dret a saber si el lloc on compram té un determinat posicionament polític que nosaltres no compartim. Potser no e n feim cas i hi continuam comprant. O potser ens decidim per una alternativa. Tenim tot el dret a fer-ho. I tenim tot el dret a utilitzar les nostres conviccions polítiques com un element més a l’hora de determinar el nostre consum.

Certament, la Justícia espanyola està polititzada, i ningú no es creu (bé, sí, segons un sondeig recent, devers un trenta per cent de la població) que hi hagi separació de poders, però no crec que cap jutge sigui capaç de posar la llibertat d’expressió per darrere de la informació que qui vulgui pugui oferir a l’hora d’intentar orientar el consum d’una manera o d’una altra. Clar que la democràcia, al Regne d’Espanya, s’està deteriorant tant, per mor de la mania de la unitat, que pot passar qualsevol cosa.

El següent pas serà que algú determini a quins establiments he d’anar per consumir. O que algú intenti dir-me, per exemple, que no puc incloure, posem per cas, l’atenció en català com una de les meues pautes individuals de consum. I que no tenc tot el dret de fer-ne tanta progapaganda com em doni la re(i)al gana.