El preacord, les expectatives, el derrotisme

|

Valorar:

El preacord de govern entre el PSOE i Unides Podem demostra que l’única ideologia de Pedro Sánchez és la voluntat de poder. Sánchez, autor d’un dels discursos de la victòria més vergonyosos que s’han fet mai –va renyar els militants congregats a Ferraz per ser massa “participatius”!–, s’ha passat els darrers mesos criminalitzant Pablo Iglesias i el seu partit. Després d’estar a punt de pegar-se una patacada electoral de les que marquen època, però, ha pactat amb Iglesias. Fa mesos no el volia de ministre i ara el tendrà de vicepresident. Què ha passat, aquí? Per començar, la irrupció de VOX i el fet que les tesis més reaccionàries i ultres de l’espanyolisme s’hagin convertit, més enllà del número d’escons d’uns i altres, en majoritàries dins tot el camp del centredreta espanyol. Ho he dit altres vegades, però és oportú recordar-ho: Espanya no serà un país plenament democràtic, amb una dreta conservadora de mentalitat il·lustrada i amb una concepció liberal de l’estat i la vida pública, mentre deu milions dels seus ciutadans siguin franquistes. És possible resoldre aquest problema estructural? S’hauria resolt el 1945, amb l’exèrcit aliat ocupant Espanya; ara, ja és massa tard. L’extrema dreta, en tot cas, no és l’única raó que explica el pacte entre socialistes i morats. També –sobretot– hi ha Catalunya, amb un mapa polític cada vegada més diferent del de la resta de l’estat. En realitat, PSOE i Podemos pacten amb l’objectiu de desactivar l’independentisme incorporant-ne una part (ERC) per fer front comú contra l’espantall de l’extrema dreta. Falta veure si l’independentisme continuarà confiant en les bones intencions d’un cert Madrid. Quant a les Balears, destaquen el mimetisme –com sempre– de les dinàmiques electorals estatals i el fet que tampoc ara s’ha aconseguit representació pròpia. “Teruel existe” –i Cantàbria, i les Canàries–, però les Balears no. Quines són les raons del fracàs de MÉS-Esquerra? Tenien desavantatges objectius: la noció del vot útil, la invisibilització en els grans mitjans, els recursos limitats... Ara bé, fa temps que el partit té un problema de lideratge: sense gruix ideològic i amb fluixesa de caràcter. El país dona pel que dona, però això no és excusa per haver fet una campanya tan desmenjada i derrotista. Perdre és una cosa. Rendir-te abans de lluitar és una cosa molt pitjor.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.