Apostem pels camins i carreranys

El turisme no se n’escapa d’aquest canvi. Fins ara el model sol i platja portava associat un oci nocturn d’aglomeració de persones, cada una procedent d’un origen divers, amb accentuada interacció social. Però l’estiu 2020 serà diferent. No és imaginable que després del mesos de confinament, de l’enormitat de les pèrdues econòmiques que s’han patit, d’un petit comerç sacrificat que veu molt difícil la seva pervivència, ara obriguem les portes sense miraments i donem entrada a que hi hagi un nou brot de coronavirus, que no sols ens tancaria l’illa, sinó que segurament l’exportaríem arreu del món, i ens guanyaríem un segell d’inseguretat sanitària del tot indesitjable de cara el futur.

El més probable és que aquest estiu 2020, i probablement el 2021 tenguem que veure les coses de manera molt diferent a com ho fèiem el 2019. És probable que els turistes que venguin a partir d’aquest juliol siguin diferents dels de l’any passat. El seu perfil econòmic, les seves preferències d’oci, segurament seran diferents. És probable que defugirà de les aglomeracions dins locals tancats i buscarà un major plaer en espais oberts, on sabem que la probabilitat de contagi per coronavirus baixa en picat.

El sol i platja poden venir, ara, acompanyats de passejades a la sortida del sol vora el mar abans d’esmorzar, de descoberta dels paisatges d’interior, de l’estudi de la flora i fauna de les nostres illes, del consum de l’artesania, els productes locals i la gastronomia. Activitats a l’aire lliure que faciliten les mesures de protecció indispensables en temps de pandèmia.

El turisme naturalista existeix en molt llocs del món però aquí sempre s’ha considerat com una aportació marginal. No ens hem preocupat d’ell. I ara pot ser un element molt sòlid per tal d’afrontar la recuperació econòmica.

Les Pitiüses tenim grans valors per tal de potenciar aquest tipus de turisme, la bellesa natural i la gran diversitat dels nostros paisatges són el nostro principal actiu de cara al futur, així com una fauna i una flora que són l’admiració de tots els naturalistes del món, acompanyat d’un clima que ens permet disfrutar d’activitats a l’aire lliure durant tot l’any.

Aquest perfil de turista no necessita més carreteres, necessita més camins per transitar a peu, necessita carreranys ben senyalitzats per tal d’immergir-se dins els paisatges, necessita un camí que circumdi l’illa, necessita una xarxa de camins que uneixi les diferents parròquies i els diferents punts d’interès per on puga caminar 10-15 km sense fonyar gaire asfalt. En definitiva, necessita camins i carreranys d’ús públic ben senyalitzats i ben ofertats dins l’oferta turística.

I tot això ja existeix. Eivissa és un lloc amb alta densitat de camins d’ús públic, que tot l’hivern transitam els cada vegada més abundants senderistes i ciclistes de l’illa.

Es l’hora de que la societat eivissenca faci una aposta sòlida pels camins i els carreranys que configuren una xarxa de mobilitat, connexió i comunicació de tots els racons de l’illa. Aquesta xarxa és un dels elements culturals i patrimonials que més cohesiona la societat actual eivissenca.

Des de la Plataforma per la Catalogació del Camins Públics d’Eivissa fa temps que hem indicat la necessitat de que les administracions cataloguin els camins de l’illa, els asfaltats i els que no, els que tenen amplada de carro i els carreranys, els camins de missa i els que van als avaraderos.

Fora necessari que tots els camins d’Eivissa tenguessin una protecció del tipus d’ús que poden sostenir (alguns sols a peu, altres sols els vesins d’una zona) per tal de protegir-los d’usos indeguts i per garantir la seva viabilitat en el futur.

El Consell d’Eivissa i els ajuntaments tenen l’obligació de realitzar aquests catàlegs, igual que cada ajuntament té un catàleg de carrers o de patrimoni. Ara, a més d’una obligació, és una aposta de futur per tal de fomentar una recuperació econòmica possible i desitjable.

No pensem que podrem recuperar l’estil de vida del 2019, la pandèmia i els seus futurs rebrots no ens ho permetran. Apostem per allò que sí que podrem fer i que, a més, tenim els millors valors per oferir. Apostem per un oci lligat a conductes que rebaixin la probabilitat de contagis i que ens permetin mantenir el segell de destinació sanitàriament segura. I per això, necessitam protegir els camins d’ús públic, fomentar el seu ús respectuós, estructurar fórmules legals de protecció del camins, dels usuaris i dels propietaris de les zones adjacents. Necessitam, en definitiva, que es realitzi la catalogació dels camins d’Eivissa, que es gestionin, que delimitin els drets d’ús de cada camí i quin tipus de vehicles hi poden, o no, transitar.

És l’hora d’apostar per a la catalogació dels camins d’Eivissa.