Opinión

Volem viure en eivissenc

| Ibiza |

Valorar:

Fa qüestió de tres setmanes, es delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes tornava a pedricar a Periódico de Ibiza y Formentera contra es baleàrics qui estimam i defensam es nostro dialecte. El sr. Solivellas no entén o no vol entendre que sa situació de s’eivissenc, es menorquí i es mallorquí a ses Balears és tan o més greu que sa de s’alguerès a Alguer o sa des valencià a sa Comunitat Valenciana. Dues varietats lingüístiques a ses que ell reconeix un status mereixedor d’un estàndard o model lingüístic propi, a diferència de s’eivissenc, a qui li nega tota condició per sa seua preservació. Però abans, anem a aclarir uns conceptes d’interès pes lectors.

Primer de tot, embafa una mica ja haver de recordar a Ivan Solivellas que Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre nascuda el 2013 per sa defensa, preservació i dignificació de s’eivissenc, es menorquí i es mallorquí. Per un costat, Sa Fundació no té res contra es castellà, sa llengua de molts d’eivissencs, a sa que vostè se refereix com “un problema”. Allà on vostè hi veu un problema, es bilingüisme, sa majoria de ciutadans hi veim una riquesa lingüística. Es problema no és es castellà, ja que no podem obligar a sa gent a parlar en eivissenc (encara que a vostè li agradaria obligar a tothom a enraonar el català).

Es problema és que ses famílies que sempre havien parlat eivissenc ara se passin a sa llengua castellana, precisament, farts de sa imposició des seu barceloní. Per s’altra, Sa Fundació mai s’ha manifestat sobre qüestions educatives com es TIL o socials com sa imposició per decret des català a sa sanitat pública balear. No diga més mentides que li creixerà es nas.

El sr. Solivellas només pot concebre una llengua catalana estàndard basada en es dialecte barceloní, on es valencià i es balear són subdialectes “de andar por casa”, xerrars domèstics o familiars que només se poden emprar en àmbits col·loquials o informals perquè no tenen prou entitat per ser usats en àmbits públics o acadèmics. Res més lluny de sa realitat, basta fer una ullada a s’estàndard composicional de sa llengua espanyola, que compta amb vint-i-dos acadèmies hispanoamericanes que vetlen per sa unió, sa integritat i sa diversitat de s’idioma espanyol arreu del món, i on s’estàndard s’adapta a sa varietat lingüística de cada regió. Encara que el sr. Solivellas no ho vulga reconèixer, es llibres de text de ses escoles d’Argentina parlen de “vós” i no de tu, que escriuen “sos” en tost d’eres, o que accentuen “amás” en tost d’amas. Clar, no ho vol dir perquè això equivaldria a que a ses escoles de Balears s’ensenyàs s’article baleàric o salat o es nostros pronoms (mos veim o vos deim coses) en tost d’ens veiem o us diem coses. I ell, això, no ho pot encobeir de cap de ses maneres.

A banda de s’estàndard monocèntric com té es català, o s’estàndard composicional des castellà, existeix també una tercera varietat: es estàndards pluricèntrics o autònoms, que es donen en diasistemes lingüístics parlats a diferents territoris polítics i administratius. Per això es valencià té una normativa (gramàtica, ortografia i diccionaris!) pròpia diferent a sa catalana, així com s’alguerès compta amb un estàndard regional. I per aquesta mateixa raó ses Balears haurien de tenir un estàndard baleàric que normativitzàs i vetlàs per sa preservació de s’eivissenc, es menorquí i es mallorquí.

Lo pitjor de tot, emperò, és que el sr. Solivellas vulga enganyar es eivissencs i formenterers fent-mos creure que s’eivissenc sobreviurà gràcies a sa imposició des barceloní, i que tota sa culpa des nostros mals la té es castellà. Mos vol fer creure que es dialectes baleàrics sobreviuran perquè s’IEC mos deixa escriure jo som, estimàs o tomata. Ho repetirem ses vegades que facin falta: sa majoria de llibres de text de ses escoles de Balears ensenyen jo sóc, estimés i tomàquet. Per això es boixos cada vegada parlen pitjor s’eivissenc i més es català. I per això és tan necessari un estàndard lingüístic balear.

Ningú defensa s’existència d’un estàndard andalús perquè es andalussos no tenen consciència lingüística de parlar andalús com a idioma, sinó castellà. En canvi, eivissencs, catalans o valencians sí que tenim consciència idiomàtica de parlar eivissenc, català o valencià. Això un filòleg com vostè ho hauria de sebre. No existeixen obres històriques escrites per intel·lectuals en andaluz. De fet, un andalús, en Nebrija, va ser s’autor de sa primera gramàtica de llengua castellana. Segons s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014, quasi es 70% de balears se refereixen a sa seua llengua com a eivissenc, menorquí o mallorquí, i no com a català. A Eivissa i Formentera, pràcticament es 70% des seus habitants segueixen denominant eivissenc o formenterer as seu idioma. Sa denominació d’andaluz o lengua andaluza, senzillament, no ha existit mai.

Per enèssima vegada, sr. Solivellas: defensam s’eivissenc perquè és es nostro idioma matern i perquè mos l’estimam, de sa mateixa manera que mos estimam es nostro territori, es nostro paisatge agrari o es nostro patrimoni arquitectònic. Volem viure en eivissenc, i tenim tot es dret del món a defensar sa continuïtat de sa nostra identitat lingüística entre ses pròximes generacions. Deixi d’enredar la voga amb s’andalús, i si de ver li preocupa això que parlam es balears, ajudi-mos a defensar es nostro dret a parlar i escriure en eivissenc a tots es àmbits de sa nostra societat, en lloc de tirar-mos més pedres a sa teulada.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.