Núria Riera.

La setmana passada el Menorca · Es Diari informava que es Govern cessava de manera fulminant es director de s’Oficina de sa Infància i s’Adolescència (OBIA) per no voler-se vacunar contra sa Covid-19. Sa consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, justifica així sa destitució de Serafín Carballo: «Le cité personalmente para que me diera sus explicaciones pero no es por temas de salud que serían los únicos que tendríamos en consideración».

Diu Santiago que sa decisió de no vacunar-se és llegítima però que no pot seguir as capdavant d’una institució i ostentant un càrrec públic, ja que sa seua decisió personal és incompatible amb sos valors i es criteris sanitaris que defensa i promou es Govern sobre sa vacunació i sa salut pública. És interessant veure com sa consellera reconeix que han actuat de manera totalment arbitrària: «No teníamos un protocolo para estos casos, cuando conocí su decisión hablé con otros consellers y con la presidenta y tomamos esta decisión. Puedo entender su decisión pero no la comparto. No puede ocupar un cargo de un Ejecutivo que anima a toda la población a que se vacune porque vamos todos a nivel global».

Enrere queden es eslògans de sa gent d’esquerres com «mi cuerpo mi decisión». Ara tots estam sotmesos a sa voluntat de sa classe política de coaccionar-mos i pretendre obligar-mos a participar en un procés d’inoculació experimental en nom des bé comú. Però lo més trist de tot és veure es Partit Popular fent de comparsa de sa dictadura sanitària que pretenen instaurar alguns. A l’endemà de sa destitució de Serafín Carballo, sa portaveu del PP en es Parlament, Núria Riera, va demanar en roda de premsa un informe per sebre tots es càrrecs polítics que no s’han vacunat. Diu que volen sebre «quants d’alts càrrecs i polítics no s’han volgut vacunar quan els tocava; quants d’alts càrrecs i polítics d’aquest Govern Armengol que se bota ses normes sanitàries se les ha tornades a botar no volguent-se vacunar quan els tocava, no donant exemple a sa ciutadania, dificultant sa recuperació econòmica i sa immunització de grup. Pensam que és molt greu». Fa pocs mesos, el PP deia exactament lo contrari: exigia sebre quins alts càrrecs i polítics s’havien vacunat, i afirmaven que era molt greu.

Senyora Riera, lo que és molt greu és que el PP demani vulnerar sa llei de protecció de dades, que s’invadeixi sa privacitat de ses persones i que s’expulsi a tothom que no s’hagi volgut vacunar. Per altra banda, comparar sa sortida de gintònics de n’Armengol amb no voler-se vacunar és una falta de respecte cap a totes ses persones que no es volen vacunar i una fal·làcia com unes cases. N’Armengol sí que es va botar sa normativa sanitària ja que era obligatori ser a ca teua abans de la 1:00h. En canvi, vacunar-se no és obligatori. ¿Quin sentit té comparar una cosa amb s’altra?

Senyors des Partit Popular i des Govern, ¿vostès de què van? ¿des de quan és obligatori vacunar-se? ¿Obligaran també a vacunar-se a totes ses persones que tenen amics o familiars que han patit trombos per sa vacuna, o bé que s’han mort? ¿Obligarà el PP també a sa vacunació a tots es seus afiliats i càrrecs polítics? ¿Quina garantia sanitària els hi poden donar vostès de que no patiran cap adversitat?

Si el PP fos un partit lliberal defensaria i respectaria sa llibertat individual de ses persones a participar o no en un procés de vacunació experimental. Si encara vivim en democràcia, ningú està obligat a vacunar-se ni a rebre qualsevol tractament en contra de sa seua voluntat. Sa informació sanitària és privada i despedir algú en base a raons clíniques o sanitàries és il·legal. ¿On queden es nostros drets individuals i es respecte a sa intimitat? Ja està bé. Fins aquí hem arribat.