Imagen de archivo de una cabalgata de los Reyes Magos.

3

Benvolguts Reis d’Orient, si hem pogut botar la tanca que separa Hongria de Sèrbia, la que separa Polònia de Bielorússia o heu pogut esquivar el Frontex a la Mediterrània, potser estareu en condicions de rebre (i eventualment llegir) aquesta lletra (mig de batalla, no penseu que del tot) que em vaga de fer-vos arribar.

Per començar, no vull entrar demanant-vos res, sinó donant-vos la benvinguda. I recordant-vos que molts compatriotes vostres, de les diferents nacions des de les quals l’estel us guia cap a aquesta part del món, no han tengut tanta sort com vosaltres. N’hi ha un caramull a la frontera entre Bielorússia i Hongria. Varen arribar a Bielorússia animats per màfies diverses, però també per alguns estats, com Turquia, que usen les persones per fer xantatge a la Unió Europea. Així i tot, des de la Unió, no s’ha establert cap mecanisme per donar una resposta comuna que permeti alleugerir l’aflicció dels que són esperant entre les filferrades. Tampoc no tenen solució a les seues penúries els que es pelen de fred a l’espai que hi ha al nord dels Balcans, entre Sèrbia i Hongria, esperant devora la tanca plena de pues. Com que sou mags, bé estaria que posàssiu seny entre els líders europeus, a fi i efecte de trobar una sortida per a aquesta bona gent. Que en posàssiu en aquells que trafiquen amb persones pens que seria encara una mica més difícil. I, no diguem ja, fer unes polítiques adequades perquè la gent no hagi de sortir a guanyar-se la vida a milers de quilòmetres del seu lloc d’origen, o perquè no hagi de fugir esperitada de règims dictatorials de diversa casta i condició.

Podeu portar algun regalet a n’Angela Merkel, ara que s’ha jubilat, perquè ha set l’única líder europea que ha fet alguna cosa, tant pels refugiats que esperen entrar a Europa (quasi tots volen que el seu destí final sigui Alemanya) com perquè ha estat una decidida impulsora de la Unió Europea, en la mesura de les seues possibilitats. No hem vist tant bones intencions en cap altre dirigent europeu durant aquests darrers quinze o vint darrers anys. Si voleu, també li podeu portar alguna coseta al socialdemòcrata Olaf Scholz, per animar-lo, perquè les dificultats que té al davant són enormes. I pens que n’és conscient, cosa que no ocorre en molts altres líders de la nostra part del món. A en Macron li podeu portar unes quantes potingues, perquè continuï sortint guapo a les pantalles. I a en Pedro Sánchez, vistes les seues últimes actuacions en relació amb la gestió de la pandèmia, li podeu portar un vestit de torero. Segur que el lluirà amb gràcia i saleru.

Als nostres infants, els podríeu portar una mica més català a les joguines que els anau portant. Així no veurien escàpola la llengua de les Illes Balears en allò que més els agrada: jugar. Ah! I no us passeu amb els regals. No es tracta tant de fomentar el consumisme com d’activar la creativitat i el cervell de les criatures. De vegades poc és molt i molt és poc, segons com s’administrin les coses. Portau-los, així sí, carretades d’amor i molta alegria, que en ells resulta pràcticament consubstancial.

Faceu el que pogueu perquè allò que semblava que havia de ser col·laboració (tan ben expressat en l’àmbit de la comunitat científica) a nivell mundial no torni a revertir en una pluralitat de guerres fredes que empudeguen completament el planeta. Ja sé que no ho podrem evitar mentre la lluita pel poder i pels recursos continuï essent més viva que no la col·laboració per aconseguir-los sense danyar els altres. Però no entenem què en podem treure, la Humanitat en el seu conjunt, de les tensions que es viuen a l’Àsia, al voltant de l’expansió de la Xina, posem per cas, o les que es viuen a l’Àfrica, on tothom vol munyir la mamella dels més pobres, o les que encara van aflorant en una Amèrica Llatina a la qual li costa treure el cap mínimament.

Assegurau una mica més suport a aquells que treballen en serveis essencials, especialment als de l’àmbit sanitari, que tornen a estar desbordats per un virus contra el qual no sabem lluitar prou (sobretot per la manca de solidaritat a què fèiem referència en el paràgraf anterior), però que hi posen el coll cada dia i, amb els seus migrats recursos, hi solen fer molt més del que poden. Donau suport també als que treballen a l’àmbit de l’Educació, que sovent ja no saben com heure-se-les, tenint en compte els molts flancs oberts i l’escassedat amb què deuen enfrontar-s’hi.

I, si no us fa res i de part nostra, portau-li carbó al president del Consell General del Poder Judicial, perquè el consideram el màxim responsable que, amb prop de tres anys i mig de mandat caducat, continuï exercint com si res. Ell sempre s’espolsa les puces, però la responsabilitat primera no hi ha dubte que és seua.

Us deixarem una mica d’aigua per als camells, no fos que es deshidratassin. Salut i alegria!