Anticonstitucionalisme descarat

Posaré només un parell de botons de mostra que deixen ben clar que una part molt important dels que avui, al Regne d’Espanya, es reclamen a si mateixos com a constitucionalistes estan clarament en contra de la constitució espanyola. I trauré les mostres d’alguns aspectes que varen ser difícils, controvertits i d’acord treballós quan es va aprovar l’esmentada constitució: la pluralitat de llengües i cultures, l’Estat de les autonomies, l’assumpció dels valors europeus...

a) Sobre la pluralitat de llengües i cultures.-Avui, per sort, l’Estat espanyol ja no viu aïllat del món (com a l’etapa autocràtica del primer franquisme), sinó que fa anys i panys que es troba plenament inserit en el si de la Unió Europea. Per fer-ne part, Espanya ha hagut de signar tota una sèrie de tractats internacionals que, des del moment mateix de la signatura, han passat a formar part del bagatge constitucional espanyol. Són constitució espanyola, igual que tots els articles que s’aprovaren a les corts del 78. Així, per exemple, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) forma part del cabdal constitucional espanyol. Allò que s’hi diu és, ras i clar, constitució espanyola. Idò bé: repetidament, el Consell d’Europa ha avalat el sistema d’immersió lingüística a l’ensenyament a Catalunya. Que a Catalunya s’ensenya, bàsicament, en català és part del cabdal constitucional espanyol. És Constitució espanyola. Hi ha tres partits polítics amb presència al Parlament de Catalunya (si bé és veritat que entre els tres no arriben a vint diputats de vora cent-cinquanta que en té l’esmentat parlament) que es reclamen constitucionalistes i que estan fent tot el possible per dinamitar l’ensenyament en català, al Principat. Són Vox, Ciutadans i PP. Enfrontant-se a les disposicions del Consell d’Europa s’enfronten a la Constitució espanyola. No ho deuen saber, o es fan l’orni?

b) Sobre actuar només en una llengua.-Els constitucionalistes, poden parlar sempre en castellà, al Parlament de Catalunya, al Parlament de les Illes Balears o a les Corts Valencianes? En una interpretació estricta del cabdal constitucional espanyol, pens que no. Qui actua sempre en castellà no contribueix a normalitzar l’ús de les altres llengües, com disposa la Constitució espanyola i el cabdal constitucional afegit que sí que han de fer. Com promouen el català, si sempre parlen en espanyol, els representants de determinades forces polítiques que es reclamen «constitucionalistes»? Algú em podrà constestar -i de seguida ho rebatré- que tampoc no es poden reclamar constitucionalistes els que només fan servir el català (o el basc, o el gallec). I és ben mentida, perquè no és igual renunciar a fer servir una llengua minoritzada que renunciar a fer-ne servir una que té quatre-cents milions de parlants. Per a la supervivència de l’espanyol, no fa falta que cap català ni cap basc ni cap gallec el faci servir mai, ni una sola vegada en tota la seua vida. Per a la supervivència del català (i del basc i del gallec, i no diguem ja de l’occità aranès) és del tot imprescindible que els seus parlants no dimiteixin mai com a parlants de la llengua minoritzada, i que molts parlants de la llengua majoritària també l’adoptin com a seua. Es pot ser constitucionalista parlant només en català, dins el domini lingüístic català, però no s’ho pot ser, estrictament parlant, si hom només fa servir el castellà.

c) Sobre l’estat de les autonomies.-Un dels pilars de la Constitució espanyola de 1978 és la disposició que les diferents nacionalitats i regions (en terminologia estrictament constitucional) que integren l’Estat tenen dret a l’autonomia. Per això es varen dotar d’estatuts d’autonomia, que mai no s’han de confondre amb estatuts de descentralització. Va costar molt fer entrar a la cervellera de molta gent, allà pel 78, que l’autonomia no tenia res a veure amb la descentralització, sinó amb la capacitat d’autogestionar-se, al marge de les institucions centrals de l’Estat. (Constitucionalment, per damunt de les institucions de l’Estat, sense haver-los de demanar permís per fer les pròpies polítiques, en l’àmbit de les competències determinades per cada estatut). Es poden reclamar com a constitucionalistes els que volen que les competències en Sanitat o en Educació tornin a l’Estat i que quedin fortament centralitzades? També veig bastant clar que no. I això ho han demanat, concretament, Ciutadans i Vox. I de vegades alguns dirigents del PP, amb la boca més o manco petita.

d) Sobre els valors compartits europeus.-Encara que els pugui semblar mentida, els valors compartits són també constitució espanyola. Acollir els immigrants, lluitar contra la xenofòbia, treballar per la igualtat entre hòmens i dones, facilitar que tothom pugui viure d’acord amb les seus inclinacions sexuals, etc, formen part del cabdal constitucional espanyol. Els que estan en contra del matrimoni entre persones del mateix sexe, a favor de la segregació escolar per gènere o de l’estat confessional són contraris a la Constitució espanyola. I ja m’estalvii de dir qui són, perquè tots els coneixem.