Quan he començat a pensar què diria als amables i soferts lectors en aquest article, m’ha començat a sortir un paper que ja he escrit altres vegades, extraordinàriament repetitiu, mortalment avorrit. M’ha vengut al cap, com no pot ser d’altra manera, el decalatge fiscal que pateixen les Illes Balears, com a colònia gairebé típica (tal i com les tipifica l’ONU), en relació a l’Estat espanyol. M’han vengut ganes de reclamar per a les nostres illes un concert econòmic semblant al que tenen el País Basc i Navarra, les dues comunitats dites autònomes (i en això sí que ho són) de la nació basca. M’ha entrat la dèria de tornar a reclamar la gestió dels ports i aeroports per a la comunitat autònoma, tenint en compte que tenim unes infraestructures boiants que serveixen per apagar els focs deficitaris d’altres llocs. M’ha temptat fer un altre al·legat contra Aena, tenint en compte que no hi ha res semblant a tots els territoris de la Unió Europea. També m’ha aflorat la vena insularista i m’han vengut ganes de fer una diatriba contra el fet que els fons solen ressolar més a Mallorca que no a Eivissa o a Formentera. En fi, tot feia pinta d’una vella i coneguda olor, que diria el gran Benet i Jornet.
Però hi he pensat una mica més i he arribat a la conclusió que plànyer-se és una característica excessivament catalana com per assumir-la d’una manera tan acrítica. Especialment si tenim en compte, passats anys i panys de fer aquestes denúncies, que plànyer-se (o denunciar) no serveix per gaire cosa. Duim anys reclamant tot el que he esmentat en el paràgraf anterior, i no hem aconseguit res de res, en aquesta línia.
Per tant, podem arribar fàcilment a la conclusió que hauríem d’anar per un altre cantó. I, per anar-hi, segurament hauríem d’obrir una mirada ampla i profunda sobre el mon en què ens ha tocat viure. D’on podem pouar una mica de justícia, una mica d’equanimitat i una mica de bon govern, en aquest marasme en què ens trobam instal·lats? Anem del focus més extens al més pròxim. Dins el més extens, tenim la imatge dinàmica d’un mon que torna a caminar cap a la polarització. En aquest mon, els Estats Units d’Amèrica ja no presenten un lideratge únic, però sí que pressionen encara més per apoderar-se del conjunt europeu. La Unió Europea, sense política pròpia, a causa de la divisió provocada pels estats, es troba cada vegada més a mercè d’Amèrica (vull dir, òbviament, d’això que aquí en diuen els Estats Units). La política europea en qualsevol crisi que es produeixi és l’americana. Si no es consolida la Unió, tant faria que passàssim la capital de Brussel·les a Washington. A l’altre cantó, hi tenim la Xina, que va fent les seues passes de formiga, però amb uns objectius molt clars, no enterbolits per la democràcia ni pels sindicats. Al seu voltant, alguns satèl·lits, com ara Rússia, van fent la seua. Brasil, l’Índia o Sudàfrica, potències emergents, mentrestant s’ho miren. I sembla que al Brasil i a Sudàfrica -per qüestions culturals del tot elementals- els va més la cosa americana. I l’Índia bascula entre el seu Sylicon Valley particular i la tradicional idea de la neutralitat, que ara ja no va enlloc.
Tenint en compte que molts dels turistes que venen a Eivissa no tenen idea de si és més prop d’Europa, d’Àfrica, de l’Àsia (o potser, si han begut prou, fins i tot d’Amèrica), pens que ens podríem aprofitar d’aquesta multilateralitat emergent. Què pot oferir Eivissa i què en pot treure, de relacionar-se directament amb els que ja van fent pel seu compte? Algú ho hauria d’estudiar molt detengudament, i pensar-hi de manera seriosa.
Amb el focus més pròxim tenim una Unió Europea que fa aigües pels quatre costats, i que només es pot salvar si fa una passa endavant, clara, ferma i decidida. Per això, cal crear, com deia la politòloga alemanya Ulrike Gérot, una República Europea. Però no crearem aquesta república unificada -i federal, esper- sense anar construint abans una ciutadania europea. Hi ha sectors d’arreu del continent que fa temps que hi treballen, per aquesta ciutadania compartida. Idò seria hora de fer una passa endavant! I Eivissa, com a petit laboratori de l’Europa plural que s’està construint, crec que també hi podria tenir molta cosa a dir. Això sí, li haurien d’oferir un seient des d’on poder dir-la. I nosaltres crec que tenim tot el dret a reivindicar-lo.
En aquest focus que s’acosta, l’àmbit espanyol el deix completament de banda, perquè fins ara ha estat el camp de joc en el qual hem intentat jugar, amb l’àrbitre, el públic i el sotabosc sempre en contra. En aquest àmbit, només hi podem perdre. Concentrem-nos, idò, en els altres.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Si en todo este tiempo no hemos conseguido nada quiere decir que los catalanes se preocupan poco de nosotros,màs alla de lo que todos sabemos.No debe de ser muy buen negocio.Al sr.Bernat le parece algo malo la divisiòn de Europa pero le parece positivo fragmentar España.Dònde esta la diferencia? Que el Estado necesita una reforma lo sabe casi todo el mundo.No es de recibo tener 17 sistemas educativos ni 17 sanidades,ni unos con concierto econòmico y los demàs no..........Las autonomìas hasta la fecha lo ùnico que han demostrado es ser una fàbrica de colocaciòn y de despilfarro.Tenemos un Ministerio de IGUAL.DA dotado con màs de 20.000 millones de euros y cada vez somos màs desiguales.Que en España se vive por encima de las posibilidades del pais esta clarisimo, la deuda no hace otra cosa que engordar,especialmente cuando los que dicen gobernar, "sen foten des mort i des quel vel.la".
M’ha vengut al cap, com no pot ser d’altra manera, el decalatge fiscal que pateixen les Illes Balears, com a colònia gairebé típica (tal i com les tipifica l’ONU), en relació a l’Estat espanyol. Si fuera cierto lo que usted afirma, las Islas Baleares estarían en la lista de Naciones Unidas de territorios a descolonizar, pero no es el caso. El caso es que la realidad no estropee sus sueños o delirios. Es usted inasequible al desaliento, como los viejos falangistas y, en este sentido, inspira usted ternura; en otro, lástima.
Aquí, en sus utópicas y ahora festivas "colonias",ya conocemos @sr Bernat, la oblicua retórica de la paralipsis, además de la infructuosa falacia de la dialéctica erística, y por eso nos limitamos hoy a enviar un sincero saludo a tod@s los que se preocupan, honestamente, por intentar hacer de la Isla un lugar mejor, llevándola, a veces, simplemente en el corazón. Tal vez la sra Ulrike Guérot nos sugiera imposibles macro-repúblicas utópicas, que a su vez englobarían a otras pequeñas e interesadas repúblicas cuánticas, pero a veces, un simple baño en este mar nuestro, que parece engañosamente aislarnos del resto del mundo, y una solitaria y silenciosa mirada a la puesta de sol, ese grandioso y diario global fuego de artificio, nos ayudarían a desencriptar, de forma natural, lo que debiera ser el nuevo orden mundial, mejor que toda la pobre retórica de la que es capaz el ser humano. Bones Festes, en especial a los que continúan desvelados hoy, para lograr, en el futuro, el propio y merecido descanso.
Bones festes també a tu, Puff. I a tots els lectors de Periódico de Ibiza y Formentera!
,, desconociendo si las Fiestas Patronales de nuestra Isla, le han calmado o simplemente le han rebajado su mentalidad independentista,, únicamente decirle, que no me ha dejado margen de debatirle ningún párrafo de su "opinión " en el día de hoy, exceptuando lo de las colonias,, y claro que sí, hoy sí, hoy le he notado más insular, balear o ibicenco que nunca, por lo que no podré reprocharle nada,, simplemente aconsejarle que se mire o nos miremos en el espejo canario y no el catalán,, avanzaríamos más, con un partido local o autonómico que luche por los intereses de todo lo balear, todo lo europeo,, y seguramente, saldríamos ganando tod@s, así que siga luchando por sus Islas, o únicamente por la suya,, seguramente consiga el aprecio de much@s de lo que en una parte u otra seguimos leyéndole,, Felices Fiestas, Bones Festes,,saludos...