Es una de las conclusiones de Christopher Little, autor del trabajo Un análisis de las actitudes lingüísticas de los jóvenes en la isla de Ibiza. Little ofreció este jueves una conferencia sobre este asunto en el Institut d´Estudis Eivissencs (IEE). Este americano es alumno de la Universitat de les Illes Balears (UIB) y profesor asociado de la Universidad Estatal de Mississipi.
Para llevar a cabo su investigación, el investigador entrevistó en la isla de Ibiza a cerca de 120 jóvenes. «Académicamente, siempre me han interesado estas zonas que no reciben la misma atención que otras. En este tema en particular, en relación a las actitudes lingüísticas de los jóvenes, la mayoría de trabajos se han centrado exclusivamente en Cataluña y se han realizado muy pocos trabajos en Baleares y, los que hay, son de Mallorca», detalló.
Por tanto, Litlle vio la oportunidad de analizar las particularidades lingüísticas de los jóvenes de las islas, llevando a cabo entre ellos una serie de cuestionarios, con grabaciones incluidas, para recoger y analizar las diversas variantes dialécticas. A los adolescentes participantes se les pidió también que valoraran las grabaciones desde un punto de vista profesional o educativo. «Solemos hacer juicios de personas solamente a partir de cómo hablamos», puntualizó.
Litlle explicó que una «actitud lingüística» son las percepciones que cada persona tiene, tanto en positivo como en negativo, en relación a los usos de una lengua. Si la mayoría de estas sensaciones son de tipo positivo, el usuario no debería tener mayor problema en usarla de manera habitual, según afirmó.
«Sorprendentemente, estas actitudes deberían coincidir con los usos, pero no es así», declaró el experto. Ahora, habrá que buscar la manera de fomentar una mayor utilización de la lengua catalana entre los jóvenes de Ibiza «porque son el futuro» y «hay que animarles a no cambiar de lengua».
El estudio permitió concluir también que en zonas como Cataluña los jóvenes siguen manteniendo el valor social y práctico del catalán, lengua que todavía se ve como una herramienta útil que les posibilita desempeñar trabajos o estudios. En el caso de Ibiza, ello no es así puesto que el contexto social es bien distinto, marcado por un numeroso turismo internacional. La falta de referentes lingüísticos puede también contribuir a esta situación.
«En la vida real consideran que no pueden utilizarla. Si no le ven un valor social útil es preocupante, aunque creo que hay espacio para el optimismo y se puede revertir esta situación», insistió.
Las instituciones deberán jugar un papel importante en este cambio impulsando políticas «firmes» que animen a la sociedad a implicarse en este trabajo.
Little, quien ganó el I Premio Aina Moll con este estudio, reconoció además su sorpresa por las particularidades de Ibiza y cómo utilizan los jóvenes de la isla el catalán.
«Lo que sí está comprobado es que las actitudes son positivas hacia el ibicenco y menos positivas hacia el castellano o valenciano», concluyó.
61 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
andresSa gent d'Eivissa aprèn eivissenc a casa seua. A s'escola si saps parlar bé en eivissenc o català és perquè a casa et parlen en eivissenc, cosa que ja diu algo de similituds (que també és estrany, gent que neix aquí, viu tota sa vida aquí però no et sap pronunciar "Llegeix"). Però vaja sí, estam d'acord, a Eivissa fan falta mestres que parlin eivissenc. Jo no he dit que obligui a ningú a parlar eivissenc, jo he dit que jo parl sempre en eivissenc, sa resta de sa gent em pot contestar com vulgui també, que per això ells també tenen es dret de parlar qualsevol de ses dos llengües i s'obligació de sebre ses dos. Això sí, si es treballa a s'administració pública sí que trob que és necessari que s'em pugui atendre en qualsevol de ses dos llengües. M'explic. Això no vol dir com fan es polítics de "O saps català o res", o es altres que diuen "Catalan? Ni falta que hace". S'ha de posar com a requisit? Jo trob que no. S'ha de tractar com a mèrit, home sí, tant mèrit com sebre parlar castellà. Fa falta que tothom parli eivissenc? No, a jo em basta que a jo em pugui atendre algú que parli eivissenc, no fa falta que tots ho parlin. I a més, es pot entrar a un treball sense saber d'alguna cosa i aprendre'n allí. Si es tracta as català o castellà com un mèrit, sa gent que l'aprèn hauria de rebre una recompensa, ja que s'esforça en donar un millor servei. I no, s'eivissenc no és tant diferent. A Càdis parlen molt diferent de Zamora, i a Conca parlen també molt diferent a Argentina (que és un país diferent però això no hi fa massa tampoc). Jo si ara em "poso a xerrar català de Valencia ja veus que no trobes gaires diferencies per escrit". No hi ha sa diferència que pareix, lu que es eivissencs amb su ser sa llengua materna mus pareixen mons diferents. M'hi jug alguna cosa que casi tots es castellans no destrien un català de Girona amb un pagès de Corona amb su parlar. No pensam tant diferent. Lu que jo crec que es catalanistes mus han fet tant de mal com es "castellanistes". I encara que ho paregui, jo no som cap des dos. Som "eivissenquista", i trob que aquí es diuen tantes coses castellanistes, que quan un en diu una d'Eivissenca, ja el cuiden tractar de radical. Per sort o per desgraci aquet no és es problema més gros que tenim a s'illa, encara que algún polític i algun diari mus vulguin fer creure que això és per bueno, per fotre-mus mànec entre naltrus. Aquí hi guanyen es catalanistes i es de "bocs", i només hi perdem naltrus.
Para poder mantener una mirada lúcida sobre las cosas es preciso distanciarse de vez en cuando sr cuc, para evitar así quedar inmersos en ellas y perder la perspectiva. Digo esto porque los discursos encaminados a la insistente insinuación de querer sumar a propios y ajenos, a la fuerza, bajo la recurrente idea de los Países catalanes, siempre lleva al mismo tema = la lengua como identidad, o como construir una identidad basada únicamente en la lengua, o incluso crear una lengua ad hoc para enfrentarla a las demás...Acuda a Frédéric Mistral, el cual no tardó en abjurar de las reivindicaciones políticas para centrarse en propagar el amor a las tradiciones de su tierra, la forma de vivir de sus gentes, la protección de la naturaleza y del patrimonio propio y no sólo el de la lengua d'Oc.Adopte usted la divisa de Mistral "Lou soulèu me fai canta..." o los versos del corso Rinatu Coti que algo sabía de nacionalismos y amor a la tierra "Campavu brama d'una vita dolci par tutta a me ghjenti.Pani è paci. Altru ùn bramavu".Es este significado tan difícil de entender para un alma mediterránea?...No confundan política y cultura.Si como dijo el poeta, la verdadera patria es la infancia, entonces torrentes, pozos, lagartijas, calas,campos (...) son la mía, pero quién o cómo las nombrará ya si desaparecen? lingüistas, biólogos o arqueólogos del futuro se disputarán nuestros recuerdos?
@cuc.- M'estim s'eivissenc i m'estim es castella o espanyol.No tenc cap problema en parla amb un o saltre.Me sent igual de eivissenc parlant en castella amb un peninsular o català.Lu que no em farìa gràcia serìa senti a algú malparlant de s'eivissenc o des eivissencs pero si no es aixì,cap problema.Si vols apendre sa nostra llengu pagesa la tens que apendre de eivissencs,no de altres que venen de altres regiones.Si la tenc que apendre de valencians,mallorquins o catalans, ( apanyats anam ) m'estim mes estudia castella que em surtira mès rentable. Estoy totalmente de acuerdo en lo que "es mestres haurien de sebra parlar eivissenc".No le encuentro ningùn sentido que maestros que desconocen nuestra variedad puedan dar clases de ibicenco (en realidad,como bien sabes, no es ibicenco lo que se da en las aulas).Me parece una incongruencia que se exija catalàn barcelonì para los funcionarios que van a trabajar en Ibiza.Si como bien dices tu,"som eivissencs,no catalans",(me parece que tus colegas no estaràn nada contentos con esta afirmaciòn) por lògica tendrìas que dominar la variante local,no la otra.Ya se que aqui saltarà algùn catalanista,pero me importa un bledo, las diferencias entre el catalàn y el ibicenco son mucho mayores que las diferencias entre el castellano de las diferentes regiones. Si lo que se quieres es que la poblaciòn autòctona te entienda tendràs que hablarle en los tèrminos en que se expresa o habla.Lo demàs son ganas de "embulica es fil" y politizarlo todo,que es exactamente lo que pasa con el dichoso catalàn. Cuando dices " el catalàn de Ibiza o ibicenco son lo mismo",estoy totalmente de acuerdo y me parece muy acertada la matizaciòn que haces "catalàn de Ibiza",aclara mucho las cosas.Lo que no es lo mismo es el catalàn de Barcelona. No puedes obligar a alguien a hablar lo que no quiere aprender o hablar,que es lo que sucede en la actualidad.En mi caso, me conformo con que respeten mi lengua.No exijo a nadie que la hable.Si te sientes parte de un lugar,y te viene de gusto y no tienes pereza, aprenderàs la cultura y todo lo que lo envuelve,sin necesidad de que te lo digan,otra cosa es que me quieran obligar a ser del sitio si yo no quiero serlo. El catalàn nunca debe ser un requisito ni tan siquiera una obligaciòn,como mucho un mèrito y, si se ponen tontos, el requisito que sea el ibicenco,en ningùn caso el catalàn. Si yo tengo 80 - 90 años y no entiendo otra cosa que el ibicenco, de que me sirve que venga alguien hablandome en catalàn?Pues lo mismo que si me habla en español.Tambièn nos podemos entender haciendo mìmica. Si en Madrid,Albacete o Salamanca hablan una sola lengua,la ùnica que tienen, no puedes pretender que te hablen en catalàn.Si en Ibiza sòlo tuviesemos una lengua harìamos lo mismo. A naltrus, lu que mus importa es sa nostra cultura,sa nostra historia,ses nostres custums.........,no sa catalana, i molt menus lu des Paisus Catalans que em sembla un insult.
andresNo sé es vostrus majors com parlaven, jo he vist escrits des meu regüelu quan parlava amb familiars de Cuba, ja deveu pensar que ningú li va ensenyar a escriure ni parlar català de Catalunya, ell només coneixía es català que parlam a Eivissa i sabia de lletra lu que li havien ensenyat de castellà, que era poc també. Saps què escrivia? Hi posava "Fins que mos veiguem" o "Llavo deve partit...". Lògicament escrivia així com li pareixia que es deia, però deia lu que ara en deis valtrus "catalanismes". Això de "Buenu", "Vale", "Antonses", "Hasta"... No es deia en temps des regüelus. Que eren catalanistes ells també? Es veu que és més eivissenc quan un comença a dir paraules castellanes. Si sa majoria d'eivissencs vus estimau es castellà, parlau-lo i ale. A jo sa burguesia catalana me'n fot. I que a Eivissa es mestres haurien de sebre parlar eivissenc també m'ho pareix. Però si he de triar entre aprendre català amb un mestre de valència o de mallorca, o no aprendre català (sa meua llengua, i sa teua també per com veig que escrius) i aprendre castellà domés, m'estim més aprendre'm ses normes d'escriptura de sa meua llengua. Perquè a s'assignatura de català, as llibres, lu que surt no són catalanades, o no gaires, lu que surt és que "Perquè" duu accent, Braç va amb ç, sobrassada va amb "ss" i que per poder dir "Endugueu-vun'e-les" i "Tres-centes cinquanta-quatre" no hagi d'inventar-me normes que sa llengua castellana no té. Si ara voleu podeu llegir tot lu que he dit tots aquestos dies pronunciant en eivissenc (de Sant Agustí o de Sant Joan, podeu triar) i no tendreu gaire problema. I es meu primer comentari de tots lu primer que fa és defensar es català d'Eivissa, o eivissenc com li vulgueu dir per jo són lo mateix. Defensar que per viure a Eivissa serveix perfectament, i per ses Balears i per València i per Catalunya. Què té que no serveix? Encara no he anat a cap lloc d'Eivissa que no m'entenguin parlant eivissenc. I si no, que l'aprenguin. Sense obligar a ningú, ni sense crear enemistat ni baralles, però que l'aprenguin. Jo quan vaig anar a França els hi va importar ben poc es dies que duguès allà, ningú em va parlar altre que fos francés, ni mancus anglès casi. I quan vaig a Madrid tampoc et parlarien altra cosa que no fos castellà si no sabessis altres llengües. Però ara naltrus aquí mus les hem d'aprendre totes perquè ningú hagi de canviar sa seua quan ve aquí i després mus hem de menjar aquestes faltes de respecte? Se'n poden anar al carai. Sí que ho faig jo, això de parlar en eivissenc a tothom a Eivissa. I si no m'entenen primer mir de dir-els-hi més a poc a poc, i si no ja mir de fer-me entendre en altres llengües. Primer de tot perquè sa constitució em dóna es dret de fer-ho, i segon perquè tota sa gent d'Eivissa ha après obligatoriament català i castellà. I una cosa us diré, m'entén més un estranger que un peninsular. Fasseu sa prova.
@cuc.- Como ya he dicho en anteriores ocasiones a los ibicencos lo unico que nos importa es nuestra variedad,todo lo demàs se lo dejamos para los catalanistas.Y como nuestra variedad no ha sido escrita sino oral,no pasa nada porque continuemos asi,mucho màs teniendo en cuenta que hoy en dìa contamos con grabadoras de voz o camaras de video.Sa caguera no viene dada por el eivissenc pagès,sino por el catalàn de Barcelona o Cataluña. Y te hago una aclaraciòn,cuando yo digo,catalàn,me estoy refiriendo a lo que viene de Cataluña,no a nada que tenga que ver con Ibiza o con el ibicenco. La mayorìa de ibicencos de campo preferimos los castellanismos a los catalanismos,nos sentimos màs pròximos a los primeros que a los segundos.Aquì nunca he oido a los ibicencos,no contaminados, decir "llavors","entrepa","estone","doncs","cansalada","fins"......Por esto mismo, los ibicencos de la pagesia no sentimos como impropio tèrminos como :"buenu","bucadillu","hasta luegu"............. Io tambè m'estim tot lu eivissenc,lu nostru.Tu mateix deies : "naltrus som eivissencs,no catalans" o "pobre de qui vulgui imposar ses coses de Catalunya a s'illa". O io ho he entes malament o això es pura demagogia e hipocresia. En las escuelas que se enseña,eivissenc-pagès o català? Si enseñais catalàn en lugar de nuestra modalidad estais imponiendo las cosas de Cataluña,no las nuestras.Y si nosotros somos ibicencos, lo que hay que hacer es enseñar lo que nos incumbe,no el catalàn, que a la inmensa mayorìa de ibicencos ni nos viene ni nos va. Lo que se "s'estima" no se echa a perder,no se desprecia,ni se hace "befa".Supongo que tus abuelos te habràn enseñado el significado, que es lo que hacen los catalanistas con el pagès. Si estimes s'eivissenc no facis servir girs impropis de sa nostra illa.As catalanistas eivissencs utilizan tèrminos catalanes incluso en conversaciones entre ibicencos y ya no te digo nada cuando el interlocutor es un catalàn,entonces les sale el pavo real que llevan dentro,despuès van quejandose de que cuando se habla con un español no hay que cambiar de lengua sino continuar hablando en catalàn a pesar de que el otro no lo entienda.No se si aixo de fe lu mateix que fan as altres es sanchisme o catalanisme.Descunec qui a copiat a s'altre. Cuando iba al instituto habia profesores ibicencos que hablaban en ibicenco-vileru pero nunca les oi decir catalanadas. S'eivissenc se puede escribir si se quiere pero no me escribas ibicenco utilizando terminos catalanes porque entonces es un engaño o falacia. "No hablar en español es de mala educaciòn",pues mira, la burguesia catalana en sus casas hablaba y habla en español pero en la calle,con sus conciudadanos hablaban en catalàn,o sea, que se guardaban la educaciòn para su casa. Adonde quieres ir con el ibicenco o el catalàn que te puedan entender, a Cochinchina, Vanuatu,Tayikistan,Sudamerica......?, a eso me referìa cuando lo de ir lejos.
Cuando menciono la "molesta lengua romance insular" lo hago refiriéndome precisamente @ cuc de garrova a lo que a usted parece molestar, puesto que la reduce al aséptico catalán estándar de Fabra en las escuelas.Veo que no entendió nada, usted confunde balàfia (bi-l-afiia =en paz)que se deriva del "perdón",que usted asocia erróneamente con una zona y no ve como una condición. Conozco tanto a agustiners como a josepins, si tan cuc de garrova es usted, sus abuelos de usted fueron los mios, tanto payeses como pescadores, y le puedo asegurar que ninguno se jactaba tanto de su herencia catalana como lo hace usted hoy, bien al contrario... Eran sabios, sí.Ni usted ni catalanes o castellanos exigen hablar mi lengua materna, a pesar de que yo hablo la de todos ustedes y algunas más, pero a quién le importa ya sr cuc? No pretendo que usted lo comprenda....Los iluminados nos vendieron al mejor postor...lo hará usted también a cambio de unas letras ajenas?
andresUn darrer comentari vull deixar i el vull fer apart perquè és important (i aprofit que aquesta notici es vella ja i si som pesat ningú ho veurà). Vos, es vostrus güelus, no us parlaven mai de refranys seus? Sabiduria seua que havien après de petits. Cançons per recordar quan es sembrava una verdura, fàbules sobre animals... A jo sí, i tot va ser en eivissenc. Es cançoner popular, en coneixeu gaires cançons? Sa música, es intruments, ses gaites i es seus noms. Ses ballades, ses prendes de vestir. Tot això es pot explicar sense dir ni una paraula en castellà o anglès? Es noms des pous, es nom des pobles, es noms de tothom, que s'han de (tornar a) traduïr as castellà? Tot això és cultura d'Eivissa, i almenus jo me l'estim. I s'eivissenc també me l'estim. Ara mateix sa nostra illa és sa illa més internacional del món, i es estrangers lu primer que fan quan conèixer sa nostra cultura és aprendre paraules eivissenques (i les pronuncien millor que molts peninsulars que duen aquí més de 30 anys). Així que això de que no s'arriba lluny amb s'eivissenc o es català és una bona asenada. I com ja he dit abans, si mus hem de posar pragmàtics, es castellà tampoc serveix per res a eivissa, pots parlar amb qualsevol en anglès i eivissenc. I si no pots és perquè parla xinès. Lu que fa falta és estimar-se més lu nostru. Abans es deia "s'eivissenc no es pot escriure". Perquè els hi havien fet creure. "S'eivissenc és una llengua de pagesos que no saben res", "no parlar en castellà és de mala educació", "A Espanya en espanyol" (Es veu que no es pot ser espanyol si es vol parlar eivissenc...). As meu DNI es meu nom està en castellà perquè "Déu mos guard d'escriure es nom amb eivissenc". I ara, que ja tornam a poder parlar i escriure en eivissenc, mos hem de venir entre illencs a dir que és inútil, que es catalans mos fan caguera, que qui parla eivissenc és un catalanista. Més igual lu que fasseu. Però lu que jo dic, ho faig.
NaïfEs sarraïns de Balàfi no ocuparen Xarc sencer ni molt menus. Ocuparen, i Déu sap quant de temps fins que varen o fugir o convertits i integrats, sa zona justament de Balàfi. Cosa que no acostuma a passar avui amb es forasters... Ni sé d'on treu ni què desitg ni què fotre té a veure sa seua opinió sobre sa "molesta lengua romance insular". A jo em molesta que vengui gent poca vergonya a Eivissa a tractar-mos d'ases i de venir altivats a dir-mos què em de parlar i qui hem de ser. Som lu que som i punt, això ni depèn de lu sa gent vulgui o lu que sa gent digui. I si tanta "molestia" crea, podeu partir en voler, que segurament trobareu casa més barata i us parlaran sa llengua que us faci gola. Naltrus seguirem igual, que mus va millor que a altres bandes si tothom ve a treballar aquí.
andresHeu d'apendre a distinguir dos coses que se li diuen igual. Una cosa és es català, una llengua que es parla a Balears, València, Catalunya, Andorra, Roselló i alguns llocs d'Aragó, Murcia i Sardenya. És una llengua amb moltes varietats, encara que sempre s'ha mirat d'imposar es català de Barcelona (i em pareix una vergonya), que no té res a veure amb sa varietat eivissenca, ni mallorquina, ni amb sa que es parla a l'Empordà si mos hi posam. Totes ses varietats orals, TOTES, són correctes. Eivissenc inclòs. Una altra cosa és es català que es parla a Catalunya, que també se li diu català, però no és tota sa llengua. Es com si li diguessiu a tota sa llengua eivissenc, perquè sí, i tengués sa varietat catalana, valenciana, mallorquina i eivissenca també. Una cosa es sa llengua, altra és sa varietat de cada zona. Sa llengua té unes normes d'escriptura, un vocabulari, una gramàtica. Però això no diu res de com s'ha de pronunciar, ni afecta sa varietat oral. As contrari, en tot cas en deixa testimoni al menus. És més, quan és necessari, es poden fer servir trancripcions de dialectes per "dexar cunstansi per escrit de tot lu qu'es diu i com es diu uralment". Sa vostra proposta en canvi quina és? Escriure en castellà només, que així es conservarà millor s'eivissenc diguent "Vale", "Buenu", "Entonses" i mil coses més, per no dir es que deixen de parlar-ho directament, o no? Estigueu tranquil que s'eivissenc encara li queden segles de vida a Eivissa, per molt de fastitx que faci a forasters i a eivissencs també, no tenen altre que menjar-s'ho, i si els hi pareix inútil més caguera hauran de passar...
@cuc de garrova ...Si para usted "lu nostru" se reduce a una barretina, tenga cuidado no vaya a ser que en sus alegorías libertarias se calce usted el gorro frigio de los marineros creyendo llevar el píleo de los esclavos manumitidos...No tendría más sentido pensar en la integración de aquellos mudéjares que no huyeron o fueron muertos por las huestes de usted? como los "sarraïns de balàfia" a los que se cedió las alquerías de Xarc en 1235 y que junto con "christianis et judeis" aparecen en documentos sobre tributos (1280) y órdenes de pago de Alfonso III (1290)...Usted desearía una árida Yābisa de las Egadas con tal de reservar la exclusividad a sus mercenarios "catalanes",en la que tampoco tendrían cabida conversiones o mozárabes, con su molesta lengua romance insular. Si le interesa el tema de la esclavitud en España, revise el caso de Eloísa López, nacida en África y fallecida en Barcelona en 1900, en casa de los marqueses de Comillas.