Bernat Joan i MaríEivissa26/05/17 4:00
TW0

L’any passat, la Universitat de València va tenir l’encert de concedir el doctorat Honoris Causa a Josep Massot i Muntaner, historiador, filòleg, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres, i un llarguíssim etcètera que ens ocuparia mig article. La Universitat de València li concedeix el doctorat Honoris Causa a Massot tant pels seus estudis sobre el País Valencià, sobre la cultura valenciana i sobre les persones que l’han desenvolupada, com per la seua relació, ininterrompuda des de fa anys i panys, del savi mallorquí amb l’esmentada universitat.

Va ser un goig rebre la notícia del reconeixement fet a Josep Massot i és un goig afegit tenir a les mans el llibre que ha estat fruit d’aquest nomenament. La Universitat de València, amb molt bon criteri, ha publicat un volum, dins la seua Col·lecció Honoris Causa, dedicat a l’obra de Josep Massot i Muntaner. El llibre es titula De València i Mallorca. I el títol no pot ser més encertat, perquè el volum dedica bona part del seu gruix a analitzar les interrelacions entre València i Mallorca a través de la història dels últims dos segles.

Obre el llibre un llarg text de Vicent Simbor, qui va apadrinar el doctorat Honoris Causa de Massot. El text, per tant, correspon a l’exposició dels nombrosos mèrits del doctor Honoris Causa. Tot seguit, hi apareix la lliçó magistral de Massot i Muntaner, al voltant dels treballs referits al País Valencià dins l’Obra del Cançoner. Massot, en aquesta lliçó magistral, la lectio preceptiva a l’hora de rebre el doctorat Honoris Causa, subratlla l’interès a l’hora de fer l’obra del Cançoner per recollir les cançons populars d’arreu dels Països Catalans, on, per descomptat, no hi podia faltar la cançó popular valenciana.

Tot seguit, hi apareix una llarga selecció de textos de Josep Massot i Muntaner, a càrrec de Vicent Simbor, dividida en dues parts: una dedicada a "Temes valencians" i una altra que es refereix a "Els mallorquins i la llengua autòctona". En ambdós blocs, es posen de manifest, així mateix, les interrelacions entre les illes Balears i el País Valencià, i les interrelacions entre els membres més destacats, a nivell cultural, d’ambdós països, i els escriptors i intel·lectuals de Catalunya. És evident que Mallorca no era ni molt menys aliena a Sanchis Guarner o a Teodor Llorente. Com València no és aliena a Marià Aguiló o a Josep Maria Llompart. O Catalunya no és aliena a Joan Fuster o a Gabriel Alomar. El perfil de país que ens mostra Massot i Muntaner, en els seus treballs com a historiador de la cultura, s’assembla moltíssim a un país plenament normalitzat en tots els sentits. Ara tenim el repte, gran i difícil repte!, que la política es posi en hora amb la resta d’àmbits, començant precisament pel de la cultura.

Aquest volum constitueix una aportació fantàstica en aquesta direcció.