David Ribas, conseller de Cultura04/08/17 5:54
TW0

El passat dia 31 de juliol a la nit, la nedadora menorquina Tita Llorens abandonava el repte d’unir nedant les costes d’Eivissa i de Xàbia sense vestit de neoprè, després d’haver invertit trenta-set hores d’esforç i d’haver aconseguit realitzar 73 dels 90 quilòmetres de recorregut. La raó ha estat un fort corrent en contra a causa del qual se li va recomanar d’abandonar.

Llorens va portar amb ella durant la travessia el lema "A Menorca som refugiats" per reclamar la lliure circulació de persones i una Mediterrània sense fronteres. A ningú no se li pot escapar la gran càrrega simbòlica d’aquest gest. Basti recordar que durant l’any 2016, es calcula que no menys de 6.000 persones varen morir ofegades en aquestes mateixes aigües intentant arribar a Europa des del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, en un intent desesperat de fugir de la guerra i de la fam. I durant el present any les xifres provisionals no baixen de 1.300. Cal no oblidar, d’altra banda, la responsabilitat criminal que les màfies de tràfic de persones tenen en aquesta situació.

És evident que el principal deure per acabar d’una vegada per totes amb aquest intolerable estat de coses el té la comunitat internacional. Però, com tantes vegades ha succeït, perquè aquesta responsabilitat es tradueixi en accions reals han estat fonamentals les iniciatives protagonitzades per la societat civil, com la duta a terme en aquest cas per Tita Llorens.

És la segona vegada que la nedadora menorquina intenta aquest repte, la qual cosa hauria significat la primera vegada que una dona aconseguia aquesta fita de travessar nedant aquest canal que separa Eivissa amb la península Ibèrica, a més de ser la primera vegada que s’hauria aconseguit amb la tècnica emprada. Cal recordar que aquesta esportista complirà ben aviat 49 anys.