Llistes i llestos

Potser no faria falta recordar, a més, que les llistes són tancades. Te les has de menjar vulguis o no. Algunes de les persones que els partits ens colen en aquestes llistes ni tenen la formació necessària per ocupar el càrrec que es pretén que ocupin, ni la maduresa per prendre les decisions que hauran d’afrontar, ni la capacitat de treballar en equip ni la d’assumir responsabilitats individuals. Ho patim un dia i un altre. Potser seran persones de confiança del partit o de tal o qual dirigent, imprescindibles dins de la formació política; potser hauran demostrat un grau de fidelitat i submissió extraordinaris al líder i a les directrius del partit. Idò, si això als partits els pareix tan important, que els deixin fer carrera dins del propi partit. Però que no els treguin de casa, que no els enviïn a gestionar pressupostos de milers, centenars de milers o centenars de milions d’euros. Són els euros dels contribuents i a la major part ens han costat molt de guanyar.

És necessari tenir una carrera i un màster per entrar en política? És clar que sí. I millor si són dos carreres i quatre màsters. És necessari tenir experiència en un àmbit de decisió similar al que s’ocuparà? És clar que sí. És necessari ser llest? És clar que sí. És necessari se guapo? És clar que no. Per ocupar un càrrec polític en una administració fa falta el mateix que per ocupar un càrrec de responsabilitat en una empresa privada. Per què hauria de ser diferent? I, a més, s’ha d’afegir un darrer requisit que a l’àmbit privat no és necessari: la vocació de servei, la idea clara que l’interès general ha de prevaldre per damunt dels interessos particulars.

Estimat lector, si vostè pensa que té aquestes tres coses (formació, experiència i vocació de servei) i un partit polític toca a la seua porta, per favor, pel bé de tots, digui que sí.

Una darrera pregunta: per què na Virginia Marí, que serà —si no hi ha sorpreses— la tercera alcaldessa de Vila en aquesta legislatura, anava tan avall a la llista?