Però això no era una monarquía?
Això no era Espanya? No era Eivissa?...
A la república independent d’Eivissa, les franquícies van ocupant totes les cantonades bones. I el que hi ha entre una cantonada i l’altra, també. Vila, molt especialmente, s’està convertint en una franquicia gegant, el somni comercial de les clases baixes i mitges urbanes (les clases altes no, aquestes van a part). Aviat tots serem americans, nord-americans, per ser més exactes: viurem en barris despoblats de comerços i agafarem el cotxe per anar a comprar un plàtan a una gran superfície, anirem al cine a un multisales i al port hi anirem a veure els iots dels rics. No ens hi falta gaire, veritat?... Però no tendrem la renda per capita dels nord-americans, ni el PIB dels Estats Units. Tendrem la renda española (o una mica més, si tenim la sort que els turistes continuïn arribant), però igual de mal distribuïda que la nord-americana. Les franquícies i les grans superficies creen llocs de feina per a què els joves passin de ninins a mileuristes, però els guanys de les empreses se’n van molt lluny d’aquí. I les inversions també.
El Blac Friday, que vàrem celebrar divendres passat a Eivissa (amb la col·laboració de PIMEEF i d’alguns ajuntaments), és la darrera incorporació anglosaxona al nostre calendari: Papà Noël ho és (en substitució o junt amb els Reis), Halloween ho és (en substitució de Tots Sants), el Dia dels Enamorats ho és (en competencia amb Sant Jordi)…, i segur que me n’estic deixant alguna. El Black Friday se celebra al món anglosaxó la data posterior al dia d’Acció de Gràcies, que, a la vegada, és el quart dijous del mes de noviembre. Va ser Abraham Lincoln qui va instituir com a festa nacional el dia d’Acció de Gràcies als Estats Units, el 1863. La meua pregunta és: ara que celebram el Black Friday, hem de celebrar també el dia d’Acció de Gràcies?... Evidentment, no. No, perquè, en realitat, no es tracta ni de fer festa ni de celebrar res, sinó de consumir com més millor.
Jo, aquest Black Friday, m’he comprat un inversor de corrent de 300 watts que em feia moltíssima de falta, no podía passar més temps sense ell. Damunt, me l’he comprat per internet, en una d’aquestes botigues online que hem tenen el correu electrònic saturat d’spam. Ni botigues locals ni franquícies ni res: internet. No ho he pogut evitar. La meva manera de netejar la consciencia és escriure aquest article.
El dia que es va liberalitzar el comerç a Espanya, per imperatiu europeu (la directiva Bolkestein), el petit comerç va firmar la seua sentencia, no sé si de mort, d’agonia o de què. Encara que, segurament, la marea cultural anglosaxona ens hauria acaba esborrant tard o d’hora. No sé si les grans superficies, la liberalització d’horaris, el Black Friday, Papà Noël i la globalització en general han contribuït a baixar els preus. Potser que sí. No crec que hagin
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Hace un mal uso del término franquicia. La mayoría de los comercios a que hace referencia no son franquicias son "grandes establecimientos comerciales" porque no franquician nada. Ellos producen, distribuyen y venden al menor no ceden nada a ningún tercero. La franquicia comercial es la cesión de los derechos de explotación de un producto o actividad a una persona o empresa de una zona determinada,