Un mercat turístic dual (I)

Per tal de poder-nos fer una idea de la situació del mercat hoteler eivissenc hem construït una base de dades referida al mercat britànic que inclou 434 preus mitjans per a la temporada 2015 (es tracta dels preus mitjans per als mesos de juny, juliol, agost i setembre). Aquest preus han estat desglossats pel règim d’estada i la zona geogràfica on està situat l’establiment que els ofereix.

En el primer dels dos gràfics que inclou aquest article el lector hi trobarà la representació dels preus vigents per a hotels de 2, 3 i 4 estrelles a les principals destinacions de la nostra illa referits al règim d’estada mitja pensió, (habitualment denominat HB en els hotels). Aquest és el més comú entre els règims que inclouen com a mínim una menjada a l’establiment hoteler que, en aquest cas, són l’esmorzar i el sopar.

En els cas dels establiments de dos estrelles, el més destacat és la homogeneïtat del preu ofert a totes les destinacions contemplades, els valors presenten una mínima variació respecte a la mitjana (un 18% com a màxim). No hi ha dubte que el segment de categoria més baixa del mercat hoteler eivissenc ofereix un producte altament estandarditzat en el qual el preu és el factor crític. Les empreses han d’esforçar-se a reduir els costos al màxim per mantenir l’atractiu de la seva oferta.

En el segment superior de la oferta, el dels establiment de quatre estrelles, la oferta és més variada, però no gaire. Hi ha un conjunt de cinc destinacions que ofereixen uns preus molt pròxims, situats entre els 1.400 i els 1.500 euros per habitació doble i setmana. És tracta de la Badia de Portmany (Cala de Bou i Port de’s Torrent), Platja d’en Bossa, Figueretes, Eivissa Ciutat i Talamanca. Aquesta proximitat en els preus torna a fer-nos present l’existència d’un mercat madur que ha evolucionat cap a una oferta homogènia relativament independent de l’espai geogràfic en que aquesta es desenvolupa.

Situant-nos a l’espai central del mercat, el dels establiments amb categoria de tres estrelles, la cosa es complica. En primer lloc destaquen quatre destinacions per presentar preus clarament superiors a la mitjana, situats per sobre dels 1.200 € per setmana: Platja d’en Bossa, Figueretes, Eivissa Ciutat i Es Figueral. La resta de destinacions, en canvi, mostren una dispersió molt elevada. Sant Antoni i Cala Gració estan per sota del 700 €; la Badia de Portmany i Es Canar just per sobre dels 800 € i Santa Eulària assoleix una posició intermèdia amb 1.000 € setmanals. A unes quantes destinacions l’empresariat ha optat per centrar-se en la gamma més elevada del mercat, mentre que en altres, el preu es converteix en l’atractiu més prominent.

Resulta molt significatiu comprovar que a Cala Gració, Sant Antoni i a la Badia de Portmany no resulta possible distingir els establiments de dos estrelles dels de tres pel preu, ja que aquests es confonen. En aquest cas sí que apareix una clara concentració geogràfica a l’entorn de Sant Antoni i la seva badia on dominen els establiments que opten decididament pels preus baixos.

En el gràfic 2 que acompanya aquestes línies hi ha representats els preus d’un tipus d’oferta significativament diferent a l’anterior: es tracta dels apartaments que no inclouen cap tipus de servei de restauració. Ens centrem en la categoria de dues claus per ser la més nombrosa. Ara, les zones properes a Sant Antoni ja no se situen a la banda baixa del mercat, sinó que ocupen una posició central, amb preus just per sobre dels 500 € per setmana. El que sobresurt en aquest gràfic, però, és la presència de tres destinacions amb preus molt per sobre de la mitjana eivissenca: Figueretes, Platja d’en Bossa i Eivissa Ciutat. Totes tres estan pròximes entre sí i tenen en comú dirigir-se principalment als turistes atrets per la vida nocturna eivissenca que té dos dels seus principals epicentres a la Platja d’en Bossa i al Passeig Marítim d’Eivissa. Aquesta clientela està disposada a pagar preus més elevats que no les famílies que lloguen apartaments a Es Canar o Cala Llonga.

Els preus delaten la dualitat emergent del mercat turístic eivissenc. Els establiments que ofereixen règims d’estada d’elevat valor afegit com la mitja pensió, es troben relativament dispersos per l’illa i es dirigeixen a diferents segments del mercat, de manera que en aquest cas no podem parlar realment de dualitat sinó de diversificació comercial. Els apartaments, en canvi, sí que mostren aquest desdoblament comercial en concentrar-se la oferta de preu elevat en aquells indrets en que coincideixen amb els negocis nocturns com discoteques, bars musicals, etc.