Partim de sa nostra Carta Magna, que diu moltes coses referents als drets i els deures de tothom -i totdon, també- en protecció i enriquiment del Patrimoni Històric, en accés a Casa Digna, en Descans...tenim dret al silenci, però també tenen ses Administracións certa obligació a contestar...
i etc. …
També s’han de respectar i fer acomplir altres lleis, relatives a la Accessibilitat, a la eficiència en l’ús de recursos públics, inclosa la bonaversació dels caudals que són de tot déu -i tota deessa, també-
D’aquell any 77 que jo crec que ja tinc alguna memòria, o en podria tenir, que sa cosa des Port, de sa Penya. Des Castell, que està per fer...i dic sa cosa per dir-ho tot junt, perque crec que al final, és sa mateixa cosa. A sa Penya hi havia tantes Cases Dignes, em fa tanta llàstima pensar-la al 82, quan anava a veure sa güela Pepa...
Estam on estam, que no és poc, però encara li falta...Sa Platja de s’Aranyet està formigonada de bellnou, no sa platja, sinò es tall-serrat de Santa Llúcia i sa Miranda, i ja no hi cauen pedrotes. Potser li falten algunes herbes, o paisatgisme, sigui panfletari i/o armònic. Igual de formigonats estan es murs medievals des Castell, també estan per tornar a montar es arcs renaixentistes des Governador, i sa finestra gòtica. I també estan per contestar bastants d’escrits, i algun insten formalment a funcionar. I quan no es funciona, potser es deixa de fer sa funció. I segons com, fins i tot es Codi Penal en parla. Però igual és millor i tot no parlar-ne més...
Millor parlar-ne...I si que és millorable lo que li falta :

1) Tenim ses millors suites des Parador a sa nova planta segona que ha crescut amunt a s’edifici den Simon Poulet, que miren a Nord, cap a ses vistasses des port. Però amb uns finestrons com de casa pagesa, i podrien ser àtics amb terrassa – mirador -solàrium. Si he fet be ‘ses comptes’ desfer una quarta des pis nou que s’ha remontat no suposa ni poc ni molt, i en comptes de cinc, tendríem tres cases de jeure i tal. Però casi segur que les cobraríem a millor preu (dic cobraríem perque Paradores Nacionales és de tots-i de totes). I sobretot, sobretot, que no es veuria es pis de més. Qui diu Edifici Simon Poulet diu Es Gimnàs, que queda igual de bé i barat amb quatre casetes petites que dos casel·les amb arcades...Sa güela Antònia vivia a s’edifici de La Caixa, des des terrat, sa castanya a la vista de s’ampliació és devastadora. Molt més que impacte visual. No pot ser gaire legal, tret que no sigui per Interés General, pur i autèntic. I ses quatre que sobren es poden recol·locar a sa Casa des Governador i per allí. Ajustant despatx de Direcció o posant-lo on s’SPA. (veure punt 5)

2) Es terrat de sa Casa de sa Ciutat s’ocuparà amb andròmines vàries, de climatització, i plaques solars, etc...allí on teníem antena, tendrem un merder -amb perdó- de trasteria que no es veurà des port, però vist des de s’avió serà com serà, perque no sabem ni com quedarà...però quedarien millor quatre sombrilles i concerts de corda, o de vent. Percusió per events singulars i/o festes patronals.

3) Serà trist que sa primera boca i tunel de metro les tenguem per anar i venir as Castell. Serien uns 70 metres en pla i uns 25 en altura, des des peus de sa murada, entre Baluarts des Sants Bernat i Jordi. Amb es mateixos metres en pla i en altura, podríem venir des de sa Comandància (on hi ha més lloc per aparcar, i menys “orografia natural” que no es pot modificar). I amb poc més metres en pla, i alguns més en altura, pujaríem vesins i visitants des de s’Aparcament des Portal Nou, (ara Parc Reina Sofia) on hi cabria desde un anfiteatre i 200 cotxes a 600 cotxes i vàries terrasses de petits concerts.

4) I voler fer un aparcament puig amunt des Camí des Calvari són ganes de respectar es límits de sa parcel·la que en es seu dia, no fa gaire, es ministeris de Defensa va vendre a un mòdic preu al ministeri de Cultura (Cultura com a dret i deure, incloent Patrimoni Històric, amb rang de Monument Històric-Artístic, Bé dÍnterés Cultural BIC de classe AAA* i Patrimoni Mundial de la Humanitat (UNESCO 1999). Tal qual es va dir, i no es va respondre.

5) Un SPA és molt raonable a un Parador Nacional, i més a Vila, i més as Castell. Però voler-lo fer dins es Cavaller de Santa Bàrbara, on no es poden obrir finestres, són ganes de tenir es jacuzzi i sa sauna a tir curt de pedra. I a tir de pedra amb bassetja hi ha sa Residència des Herois de Filipines (sic) amb piscina. I té una pista de tenis (terra de quick, no és terra batuda) on no hi juga ni Bés ni Tànit des de fa qui sap quan...Podria ser un centre de Thalassateràpia amb quiosquet a sa Platja de sa Cova de ses Dones. I amb accés preferent pes residents des Parador, però també obert en s’hivern. I unes pistes de paddle de terra batuda serien sa propaganda perfecte a la innovació. Si vol venir en Rafel Nadal i/o en José María Aznar, que venguin.
Bonus track : Si juntam amb camins no gaire empinats amb sa Platja de s’Aranyet, inclús sortint des des Muro, donant sa volta a Sa Torreta i fins as Soto, passant pes Banc del Bisbe, i baixant devora es Salt de s’Ase, que podria tenir un flamant i olímpic equipament també.
Epíleg: des d’aquell finestró de palm per palm tant es pot veure un port o un altre. Ara diuen que val tenir-hi grans eslores en s’estiu (millor que no hivernin aquí es barcots aquests, que tapen ses vistes, tant sa vista des de la Marina com sa vista cap a la Marina). Però podria ser un Club Nàutic acollonant -amb perdó-. Nou-cents amarraments, de 1 a 7,90 metres. Seria perla mediterrània, fins i tot un Reial Club Nàutic, i convidàvem a Reis, Reis emèrits, infantes totes i fills i cosins a ses orelletes de s’inauguració. I a s’Escola de Vela li podríem fer un Avarador de la Reina Sofia (a canvi des Parc que fèiem aparcament de Parador). Si sa Confraria des Pescadors la posam devora des Muro, es gerret i ses llagostes de sa festa les tendríem encara més fresques si es pot dir. Tot està per fer!
Tot això sabent que depèn d’Ajuntament, de Consell i de Ministeri. I Govern Balear també podria dedicar-hi una pisca des impost turístic. Tant es que toca com es que deuen de l’any passat.
Tot està per fer.
Tot aturat.
Res és impossible.
Voler l’impossible és.