Si em permeten, voldria fer una sèrie d’aclariments en relació amb les coses que s’han dit i s’han escrit en els últims dies sobre la meua persona i les motivacions de la meua baixa com a militant del Partit Socialista.

En primer lloc, vull deixar clar que no seré militant de base del PSOE, però seguiré sent Socialista tota la vida.

I la segona, sobre els motius de la meua baixa, de tot el que s’ha dit, que no n’han encertat ni una. Però tampoc no m’estranya, perquè no seria la primera volta que es diuen tota classe de barbaritats contra la meua persona.

Vaig decidir la baixa de militància per raons molt personals, lligades a una nova etapa lluny de la política activa que ja fa mesos vaig decidir iniciar, molt abans d’acabar l’anterior legislatura.

Alguns, o molts, no ho entendran. I em sap molt de mal si algú creu que he perjudicat al Partit Socialista. Mai ha set la meua intenció, i per això no ho vaig voler fer públic. Al contrari, sempre estaré molt orgullós d’haver militat en el PSOE i d’haver ajudat, en nom d’aquest partit, a posar algun granet d’arena en favor de la ciutat d’Eivissa i del conjunt de l’illa.

A aquestes altures, només deman respecte. Respecte a la meua privacitat en una etapa de la vida en què vull dedicar-me a la feina, a la família i als amics, lluny de les responsabilitats que gustosament vaig assumir durant molts d’anys.

Hi ha una cosa sí que és veritat. Sempre he dit que m’agradaria ser secretari d’Estat per a l’Esport. I si mai em trob per Eivissa al president Pedro Sánchez, al vicepresident Pablo Iglesias o al ministre José Manuel Rodríguez, els hi demanaré la plaça, a vorer si tenc sort i me la donen!

Però com que encara algú s’ho tornarà a creure, aquesta volta deixaré clar que sempre ha set una broma.