Ses escoles no són acadèmies d’idiomes

Sa líder de s’oposició, Marga Duran (PP), enfora de plantetjar una alternativa educativa i lingüística a sa imposició catalanista des Govern Armengol, demana a March a veure si «el Govern segueix apostant pel consens en aquesta matèria» per acabar sentenciant    que «demanam equilibri» i «que el Govern segueixi treballant per la via de la moderació i del consens, garantint els drets educatius i lingüístics dels nins i el sentit comú».

Sra. Prohens, ¿de quin equilibri mos parla? ¿Com pot dir el PP que es Govern socialcatalanista d’Armengol ha fet feina fins ara per «la via de la moderació i del consens»? ¿Quins drets educatius i lingüístics des boixos es garanteixen quan s’està vulnerant es dret des pares castellanoparlants a que es seus fills rebin s’ensenyança en sa seua llengua materna, i es dret des pares balearparlants a que es nostros fills aprenguin en eivissenc i formenterenc? On sí va ben encaminada sa lideresa popular és amb ses setanta esmenes presentades a sa llei d’educació balear, on inclou s’exigència de que ses dues llengües oficials tenguen caràcter vehicular i s’ús de ses modalitats insulars. Encara que això darrer segurament no s’haurà concretat en res i quedarà en fum, com sempre.

Quan Martí March contesta al PP que «La llei d’educació no és una llei de llengües» per afirmar tot seguit que «volem un consens lingüístic perquè la situació del català és delicada i volem que el català sigui un element clau en el procés de normalització» demostra que es sr. Conseller mos pren per bambos diguent-mos que això no és una llei de llengües per afirmar as mateix temps que es seu objectiu no és educatiu sinó lingüístic, d’acord amb ses tesis des nacionalisme.

Escola, que prové des llatí schola i des grec (scholé), és es nom genèric amb so que designam qualsevol centre docent on s’imparteix una educació o ensenyança. I s’educació és es procés d’aprenentatge de coneixements, habilitats, valors, creences o costums. En canvi, segons es Diccionario de la lengua española una acadèmia és una societat científica, literària o artística. És a dir, una institució que té per objectiu es foment d’una activitat cultural concreta com sa literatura o sa llengua.

Sr. March, ses escoles no són ni s’han de convertir en acadèmies d’idiomes, sinó centres d’aprenentatge de coneixements i habilitats. Que una llengua estiga en decadència no justifica absolutament res; al revés, els hauria de fer reflexionar sobre ses seues polítiques d’imposició. Que s’eivissenc estiga en perill d’extinció per mor des català estàndard tampoc justificaria que tota s’educació s’hagués de centrar ara en sa seua recuperació lingüística. Es boixos no van ni poden anar de 8:00 a 14:00 a escola cada dia per assegurar es futur d’un idioma que en es cas de Balears ni és es nostro. És es seu futur es qui hem d’assegurar.

I senyors del PP, siguen valents d’una vegada, per favor. Ses escoles tampoc estan concebudes per ser acadèmies d’idiomes per trobar un «equilibri» entre català i castellà com diuen vostès. Ja està bé de complexes i eufemismes. Treguin ses brutes mans des nacionalisme de sa nostra educació. Es nostros fills es mereixen una educació pública de qualitat i sense ideologies polítiques com a qualsevol altre Comunitat Autònoma d’Espanya on impera es sentit comú. Firmat: un professor d’educació secundària a s’escola pública.