Com diria el misteriós M. Rajoy, a Europa passen coses. I els europeus fan coses. Aquests dies s’està discutint si el que va passant a França és (o no) una revolució. En qualsevol cas, jo marcaria molt les diferències amb Maig del 68 (suposant que allò fos una revolució) i, per descomptat, amb el que va ocórrer a la Revolució (aquesta amb majúscules). A França hi ha una revolta popular considerable. Amb molta pirotècnia i molt de fum, com se solen fer les coses a França (encara record els caps de setmana dels banlieus de l’any 2007, quan vaig tenir l’ocasió d’assistir a alguna falla en directe, a Estrasburg). A França, la qüestió del retard de l’edat de jubilació ha obert una comporta per on surten tot un seguit de greuges contra el govern, els partits, el sistema, que van molt més enllà d’allò concretíssim pel que s’esdevé la protesta. S’hi haurà de posar atenció, perquè, de la mateixa manera que Macron es va inventar En Marche i va guanyar les eleccions, tot es pot tornar a capgirar. El sistema tradicional de partits està encara més trinxat a França que no a Catalunya (posem per cas), i la inestabilitat segurament també és més considerable.
Però no em voldria fixar en França, a l’hora de mostrar canvis dràstics que, a l’arena política, s’estan produint dins aquesta Europa nostra. Més aviat m’ha cridat l’atenció el que acaba de passar a Holanda. Holanda és un dels països d’Europa on l’agricultura i la ramadaria intensives tenen més pes. Record que, ja fa anys, els pagesos de Mali es queixaven que tenien dificultats per vendre els seus pollastres (prims, fibrosos i saborosos) perquè al país africà se n’importaven d’Holanda a un preu amb el qual els criadors de pollastres maliencs no podien competir de cap de les maneres. Ara, emperò, resulta que la Unió Europea ha posat límits a l’emissió de determinats gasos (provinents en bona part de la ramaderia intensiva) i l’emissió de purins (llegeixi’s de fems provocat per les granges, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals per a consum humà). Holanda no té lloc per emmagatzemar totes les deixalles que provenen de la ramaderia intensiva. Per adaptar-se a les disposicions de la Unió Europea, segons xifres que s’han publicat recentment, s’haurien de desmantellar devers una tercera part de totes les granges que actualment hi ha a l’esmentat territori dels Països Baixos.
Les disposicions europees han provocat, als Països Baixos, una revolta pagesa. Els pagesos es queixen que Europa no posa el mateix èmfasi en la descontaminació de la indústria, posem per cas, perquè, segons ells, els interessos industrials prevalen sobre els agrícoles. I no estan disposats a reduir el que se’ls demana si des d’altres sectors contaminants no estan disposats a fer la mateixa feina.
De tot plegat n’ha sortit un moviment que, en un temps llampec, s’ha consolidat. O ha pujat com l’escuma, aviat es podrà anar comprovant. Es tracta de l’anomenat BBB (és a dir, BoerBurgerBeweging, que es podria traduir per Moviment camperol-ciutadà). La líder és una periodista anomenada Caroline van der Plas, que s’ha fet un nom gràcies al fet que el BBB va treure una diputada (ella mateixa) les passades eleccions generals, que tornaren a donar al victòria al liberal Mark Rutte. L’amic íntim dels espanyols, per cert.
En un parell (estricte) d’anys, emperò, el BBB ha passat de devers l’u per cent dels vots (la primera vegada que es va presentar a les eleccions) a guanyar les eleccions provincials holandeses, molt per davant del partit del primer ministre. A les eleccions del passat quinze de març, el Moviment camperol-ciutadà neerlandès va obtenir ni més ni manco que 138 diputats provincials, mentre que, posem per cas, els liberals de la VVD de Mark Rutte en varen obtenir 63. No està malament per a unes primeres eleccions en aquest àmbit!
Fins ara, la tendència des de l’estàblixment ha estat la de qualificar aquests nous moviments com a «populistes», o fins i tot d’»extrema dreta» (dos desqualificatius que de vegades s’utilitzen, des del meu punt de vista, massa alegrement). Potser en comptes de desqualificar-los seria interessant mirar d’entendre’ls. O, si més no, d’entendre per què una part important dels europeus està deixant de votar els partits tradicionals, i per què s’estan provocant uns canvis tan dràstics en el panorama polític de països com França o com Holanda. Per cert, no tenc gaires dubtes que el que està ocorrent a llocs diversos d’Europa és probable que, més tard o més d’hora, acabi també passant entre nosaltres.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.