S’ha produït una alteració de l’ordre: no sé si es tracta d’un delicte o d’una falta. Els meus coneixements del Dret són tan insuficients que no puc ni classificar-ho. Però sí que sé que allò que ha passat constitueix objecte, com a mínim, d’agafar les dades dels infractors i de clavar-los una multa. Això em passaria a mi, posem per cas, si ho fes i quedàs constància clara que ho havia fet i no pogués amagar la meua identitat com a infractor.
Els fets són senzills: dos individus, armats amb esprais o d’altres estris per pintar, s’atansen a una oficina que comparteixen tres parlamentaris europeus en una ciutat mediterrània. L’oficina és oberta al públic els dies feiners i té com a objectiu servir de nexe dels esmentats parlamentaris amb els seus electors. Es tracta d’una pràctica habitual, que no té res d’estrany. A l’oficina hi ha unes persones que hi fan la seua jornada laboral per tal de fer el nexe esmentat. Cobren per això i donen un servei a tal efecte.
Els malfactors tenen clar que han d’empastifar l’esmentada oficina, perquè, com que no són demòcrates, consideren que tenen tot el dret a carregar contra els que no pensen com ells. Així, doncs, armats amb els corresponents estris de pintarrutxar, s’hi acosten i hi pinten unes quantes esvàstiques (una mica de nazisme per enmig sempre va bé), una llegenda reivindicant el poder blanc (potser pensen que al barri on hi ha instal·lada l’oficina hi ha massa paquistanesos, marroquins, negres, xinesos o d’altres conciutadans de pell massa poc blanca), reivindiquen la presó per al cap de l’oficina (en això coincideixen, per cert, amb les més altes instàncies de la judicatura espanyola) i ho reblen tot amb un vistós «Arriba España!», no fos cas que algú pensàs que encara no havia arribat.
La setmana anterior, Setmana Santa, a la noble vila d’Alfaro, a la comunitat dita autònoma de la Rioja, a l’estricta Espanya castellana, els tres impulsors de l’esmentada oficina ravalenca havien estat cremats (per sort només en efígie) en una celebració curiosa, en què s’hi crema Judas, el traïdor. Però no el de la Bíblia, sinó que es van escollint «traïdors» de diversa classe i condició i se’ls lliura al foc purificador. En alguna altra ocasió, s’hi va cremar (en efígie, ep!) l’entrenador Pep Guardiola. Igual els va molestar que digués que ens hem d’aixecar prompte i hem de treballar de valent. No ho sé. O li trobaren un perfil excessivament jueu (no descartem cap hipòtesi, en circumstàncies tan estrafolàries).
El cap de l’oficina ravalenca, en efígie, ha rebut tota mena d’allisades. En un poble de Múrcia el varen afusellar i no consideraren de cap de les maneres que pogués constituir un acte xenòfob. «Un acto xenófobo?», es va estranyar el batle. «Pero si es catalán!». I, ja se sap, contra els dolents no hi ha xenofòbia, sinó justícia. A d’altres llocs, l’han penjat, apallissat, etcètera. Es veu que ha guanyat punts per ser el Judas de qualsevol celebració hispànica. Si en Joan Laporta s’hi esmerça una mica, potser hi acabarà competint. No ho descartaria, tenint en compte que a can Reial Madrid diuen que el Barça era l’equip del franquisme i d’altres veritats històriques científicament comprobables.
Tornem als que pintaren l’oficina europarlamentària del Raval. Com que anaven a fer justícia, a fer el bé, a comportar-se com a bons espanyols, no varen prendre cap precaució, i ho faren fer a cara descoberta. De manera que unes càmeres que hi ha instal·lades a l’interior de l’oficina els varen gravar. I, com a mínim, hi ha hagut un mitjà de comunicació barceloní que ha publicat les fotos. Les cares es veuen perfectament, no deixen lloc a dubte, es poden identificar sense cap ni un problema. Els fets varen passar fa una setmana i dos dies. Escric aquesta columna uns quants dies abans de la seua publicació. I m’atrevesc a posar negre sobre blanc, sense tenir cap bolla de vidre, que, malgrat tenir-ne les cares i haver filmat els fets escena per escena, els infractors no seran molestats. Ningú anirà a ca seua a detenir-los. Ningú els imposarà cap multa. Cap fiscal no s’interessarà pel que hagi pogut ocórrer. Cap policia no investigarà on paren els esmentats individus. Cap jutge no obrirà cap tipus de diligències pels fets esmentats. Cap diari d’abast estatal no parlarà dels fets, ni, per descomptat, exigirà que es detengui ningú. Cap dirigent de Ciutadans no dirà allò de «no nos señaléis». Cap. Cap ni un. I, si no, temps al temps. Per què? I t’ho he d’explicar, amic lector?
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
,,,aunque tampoco creo recordar, algún comentario u opinión suya, sobre las pintadas que hemos padecido en nuestra Isla, ya fueran en sedes de partidos políticos, centros escolares o monumentos,, en contra de ideales, lenguas o simplemente en contra del turismo, si Bernat, esto va por barrios, y reitero, tod@s l@s supuestos autores son culpables, sin mirar el signo político que posean..
,,, solo decirle Sr. Bernat, que para que se inicie una investigación policial, se abran diligencias judiciales, se involucren tanto Fiscalía como Juez, debe de existir una "denuncia ", a partir de la imposición de esta, acompañándola de todos los gastos por daños y la entrega del visionado de l@s supuestos autores, ahí y solo ahí, es cuando empezarían la investigación, no antes, ¿,, éstos trabajadores avisaron a los agentes cuando se cometieron los hechos ? ¿,, si es así,, acudieron los Agentes, ?,, mire Sr. Bernat, o Bernat simplemente,, estos hechos que relata, de un tiempo a la actualidad, ocurren tanto en las grandes Ciudades, ya sea Barcelona, Madrid, Murcia o la Comunidad de La Rioja, ya sean en locales privados, como lugares públicos,, y muchos Partidos Políticos de diferentes ideales querían que se considerara una simple infracción, así está el tema Bernat, energúmenos existen en todas las Comunidades Autónomas, que piensan en esta "putada" como forma de desahogo, y como usted bien escribe, en detrimento de los que no piensan, o tienen diferentes ideales que el perjudicado,, en este caso..