Han passat tres anys. Durant l’any de pandèmia, un equip de la Televisió d’Eivissa i Formentera vàrem tenir l’honor i el privilegi de poder ser la veu del camp i la mar. Vàrem posar cara i ulls al nostre sector primari i vàrem tenir l’oportunitat de descobrir la cara més autèntica d’Eivissa, aquella que ha perdurat i que es manté ferma en un món globalitzat i una illa abandonada al maremàgnum del turisme de masses.
A Eivissa comptam amb un nutrit grup de valentes i valents que posen cap i cor per fer de la terra la seva font d’ingressos. Ells són els hereus de la tradició, però també els garants d’un futur cada vegada més immediat. Eivissa camina cap a un cop de timó necessari que posi fi als excessos i comenci a virar cap a la sostenibilitat, la diversificació i la protecció dels emprenedors agrícoles. Eivissa serà pagesa o no serà.
El creixement de l’agricultura ecològica és una notícia esperançadora, però és encara molt llarg el camí que ens queda per recórrer per tenir un paisatge cuidat i un sector agroalimentari fort i autosuficient. El nostre vi, la nostra mel, les nostres varietats tradicionals, les nostres races autòctones o les nostres delícies de la mar són un patrimoni que hem de conservar, ja que és exclusiu i d’una qualitat que no es troba fora d’aquest indret.
El consum de producte local i l’aposta pel comerç de proximitat ha de ser una constant en el comportament de la ciutadania i objecte de promoció per part de les institucions. No només per l’efecte sobre l’economia local, sinó també sobre el nostre medi ambient.
Molts varen ser els joves i grans que durant l’emissió de les dos primeres temporades ens varen dir que «pareix mentida que a Eivissa es faci tot això». Alguns esperaven entusiasmats que arribàs el dia de l’emissió per gaudir en família d’una estona descobrint un sector que brota quan més el necessitam. Durant aquests anys d’absència han set innumerables les veus que ens han demanat tornar, tant del sector com consumidors.
El Consell d’Eivissa, a través del titular del departament de Medi Rural, el president Vicent Marí, i el seu director insular, Joan des Camp, han tornat a fer una aposta pels pagesos, els pescadors i els caçadors d’aquesta illa. No només amb un significatiu augment de les subvencions directes a pagesos, cooperatives i cofraries de pescadors, sinó amb una efectiva promoció amb campanyes com «Això sí és d’Eivissa» o les fires de productes que triomfen arreu de l’illa com la del gerret, el polp o els molls.
Properament, un equip de professionals de la TEF tornarem a intentar captar l’essència d’aquella Eivissa que un dia va ser, que avui perdura i que demà encara serà. En Bartomeu Vidal (realització i edició), en Miguel Peñalvo (producció i càmera), n’Ulises Pérez (càmera), en Dani Tur (emissió) i un servidor (guió i presentació) ens posarem a les ordres de na Sonia Escribano (direcció) per tornar a reivindicar aquesta terra envoltada de sal i per defensar un sector primari que, amb esforç i constància, s’ha convertit en alguna cosa més que simples productors de ‘bledes i oliveres’.
És hora de tornar a la ‘feixa’ i al llaüt, queda molt per descobrir i per aprendre. Amb molta il·lusió i esperit volem convidar-los a caminar amb nosaltres i fer junts, de nou, Terra Salada.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Un verdadero cuento de hadas! Sin ofensa Carlos, por cuando tu naciste la Ibiza autentica empezaba a morir a pasos gigantes! El resto como Enric.
Bon cop de timó!
Déu meu, llegint s'article hom pot pensar que aquesta illa encara té alguna salvació...No mos enganyen, per favor: Eivissa s'ha convertit en un malson, un lloc on es serveis públics estan baix mínims, un lloc on anar a sa platja es converteix en una desesperant lluïta per troba un metre quadrat on posar sa tovallola, un lloc on sa remor des altaveus, fa que haguem de cridar per escoltar-nos, un lloc que ja és una boutique pes turistes i on queda tot tancat a s'hivern....