OPINIÓN | Joan Amorós, mestre

Un somni

| Eivissa |

Valorar:

Un somni. El proper dissabte. A un acte inimaginable fa poc de temps. Es produirà la signatura del document de pacte educatiu de la plataforma Illes per un Pacte per part del Govern i el traspàs del mateix al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Aquest esdeveniment, per si sol, ja és un somni per molts dels que estam al món educatiu. Un somni ple d’esperances. Un somni ple d’il·lusions.

Un somni on un valor predomina sobre altres característiques. Ha estat redactat des de diferents sectors i amb el que en anglès es diu “compromise”. Aquest “compromise”, com bé ens recorda el sociòleg i investigador educatiu Fernandez Enguita, no té una traducció completa en la nostra llengua. La paraula anglesa té un significat de pactar, però afegeix el pragmatisme necessari en qualsevol negociació de cedir per arribar a un acord. Podríem donar-li el sentit de transigir o de fer concessions pel bé comú. Un fet tan poc habitual per aquests latituds nostres. Doncs aquest “compromise” és el que més hem de destacar d’aquest pacte. Per això acull dins d’ell gent de sensibilitats tan diferents.

Un somni que conté un altre fet històrics: ha estat fet des de les entitats de base. Pactes educatius arreu del món se’n coneixen bastants. Acordats i redactats de baix per a dalt, no n’hi ha cap i és per aquest motiu que a les Balears podem fer història.

Un somni, però, que té el risc de no fer-se realitat. Aquest perill existeix i té diversos camins per produir-se. De tots ell, un és el que més vegades travessa el nostre pensament. No és un altre que les lluites entre partits polítics tornin a dur l’educació al terreny pantanós de decisions sense consens, sense comptar amb les bases i sense “compromise”. En aquest moment, cinc partits amb representació parlamentària han cedit algunes de les seues pretensions per signar l’adhesió al document de pacte social per l’educació: PSIB, MES, El PI, Podem Eivissa i Gent per Formentera. Això representa, ara per ara, majoria al Parlament. I aquí està la clau. No volem que aquest pacte depengui d’un govern, i menys, d’un partit. Aquest ha de ser el pacte de tothom. La seua importància ho mereix. Per aquesta raó, seguirem treballant perquè el partits que no estan adherits puguin comprendre que aquest document està fet sense l’horitzó de batalles electorals, sinó per guanyar la guerra al fracàs escolar. Ens hi jugam molt.

Un somni que es convertirà en un autèntic malson si tornam a velles pràctiques que no ens han dut enlloc ens els gairebé quaranta anys de democràcia. No ens queda més remei que aprendre de les errades i no entropessar en més lleis educatives (o ordres, o decrets, o instruccions) fetes des de dalt i que són canviades en mudar el color del govern de torn.

Un somni increïble. Ningú pensava que arribaríem tan lluny. Ni els que hem estat immersos dins del procés. Malgrat això, encara ens queda per recórrer un llarg camí. Ara el document passarà al CEIB, on seguirà el seu camí, seguit de ben a prop per tots els que l’hem vist nàixer. Una mare mai abandona del tot el seu fill. I si el veiem en perill, correrem a socorre’l. Perquè l’ocasió s’ho mereix. I recordeu, el somni no és de ningú i és de tothom. Sobretot que quedi clar entre els partits polítics. Tinguem el “compromise” anglès per una vegada. Perquè els beneficiaris del nostre somni són els que han de fer d’aquest món, un lloc millor.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.