OPINIÓN | Joan Ribas, tinent d’alcalde de Benestar Social de l’Ajuntament d’Eivissa

Com es va ajudar (i seguim) a les famílies de sa Penya

| Ibiza |

Valorar:

És una llàstima que les ànsies del Partit Popular, i especialment del regidor Àlex Minchiotti, de fer mal a l’equip de govern de l’Ajuntament d’Eivissa hagin facilitat una interpretació com a mínim limitada i torta de les polítiques que s’han dut a terme per aconseguir avançar en la recuperació del barri de sa Penya. És d’un gran cinisme voler imposar un determinat enfocament quan s’està parlant com a representant d’un partit que no va donar ni una sola passa per solucionar la problemàtica gravíssima que pateix un dels barris més emblemàtics del nostre municipi; més encara quan el Partit Popular ha liderat polítiques que sí que han provocat veritables desnonaments de famílies i de persones que no tenien cap opció d’accedir a un habitatge digne. Per tot això, he cregut convenient escriure aquest petit article aclaridor de la situació que el Periódico de Ibiza ha considerat convenient dur a la seva portada del dijous 21 de desembre.

En l’operatiu per ajudar les persones que van haver de marxar de sa Penya perquè estaven ocupant de forma il·legal infrahabitatges (vivendes que no compten amb uns mínims d’habitabilitat) i a les que en anteriors èpoques i legislatures ja s’havia indemnitzat amb diners perquè les abandonessin, hi va haver un ampli ventall d’oferta de recursos per ajudar-les a començar a una altra banda. Això mai s’havia fet amb ningú i no existia cap obligació de fer-ho però l’equip de govern municipal va actuar des del convenciment que donada l’excepcionalitat de la situació i la cronificació d’un problema que semblava insoluble es feia necessària l’adopció de mesures extraordinàries.

Dins d’aquest ventall d’ajuda estaven, entre moltes altres opcions, uns pisos d’accés voluntari a Mallorca, (en cap moment es va obligar a ningú a acceptar res), que es van oferir a Mallorca durant un any gairebé sense cost per als inquilins. El que és important és que quedi clar que estem parlant de famílies que en alguns casos tenen recursos econòmics –perquè compten amb ingressos per feina, pensions o subsidis- per poder pagar un lloguer sense problema, no de famílies en exclusió social severa. La cessió d’aquests habitatges suposava l’assumpció d’un acord amb serveis socials -pla de treball - pel qual es comprometien a cobrir una part molt mínima de les despeses, seguir el pla de feina i acudir regularment a entrevistes amb treballadors socials per fer un seguiment de la seva situació, amb l’objectiu que poc a poc s’aconseguís la seva inserció plena a la societat i deixessin de necessitar de la tutela de l’administració. En el moment que deixen de fer-ho i s’atrinxeren en uns habitatges que no són seus, als que no tenen dret de per vida, i que podrien donar resposta i solució d’habitatge a moltes altres persones i famílies que estan tan o més necessitades que ells, a l’administració no li queda més remei que procedir al seu desallotjament.

D’això és diu justícia social: L’administració t’ajuda, però tu t’ajudes a tu mateix complint l’acord al que s’ha arribat per ajudar-te a sortir de la teva situació; el contrari vol dir regalar un recurs -beneficència- que seria més útil si es pogués distribuir entre més famílies. Estem fent el correcte, puc assegurar que ningú ha fet més per a aquestes famílies que nosaltres, molt més del que se’ns exigia, inclús més dels que a alguns els hi ha semblat necessari en algunes ocasions. Perquè hem de recordar que també hem rebut crítiques per fer-ho.

El que no es pot permetre és que tinguem que assumir un cost il·limitat perquè una família tingui un habitatge que no li pertany, al que no te dret ‘ad eternum’, i que no ha fet res per conservar-lo ni ha volgut fer-ho. Això seria apropiar-se d’unes ajudes a les que molts altres tenen dret també. Tenim desenes de famílies a les quals s’ajuda a pagar lloguer o a pagar hipoteca de casa seva, però ajudar el que no vol ajudar-se a ell mateix i que s’aprofita de la cobertura temporal d’una administració volent que sigui permanent sense posar res de la seva part és molt injust per a tots els que si ho fan. No som desnonadors quan s’ha fet l’impossible per a aquestes famílies, amb l’oposició de molta gent -inclosos els que ara ens acusen de desnonar- a què s’ajudés a aquestes persones per les connotacions negatives que tenen i que tots coneixem. I per si algú s’ho està preguntant, m’agradaria finalment aclarir, que a aquestes famílies no se les deixa ara en l’oblit. Seguiran tenint atenció als serveis socials dels seus llocs de residència i se’ls seguirà ajudant si així ho requereixen o necessiten.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.