L’onada de calor, les imprudències de la gent i la manca d’explotació adequada dels boscos estan portant un estiu particularment dolorós pel que fa als incendis forestals. L’Europa sudoccidental s’està veient assolada per una quantitat desfermada d’incendis, que destaquen tant per la seua quantitat com per la seua ferotgia. Segons totes les previsions, per circumstàncies diverses, els incencis forestals aniran augmentant, i fins i tot ja se’n fan catalogacions numèriques (com dels huracans o dels tifons). Aquest tipus de catàleg es va començar a fer als Estats Units. Recordem, per exemple, els incendis devastadors a Califòrnia.
A l’hora de referir-nos a la xacra, sobretot estiuenca, dels incendis forestals, hem de tenir en compte diversos factors. D’una banda, m’hi he referit al principi, el canvi climàtic. Les onades de calor, a l’àrea mediterrània, seran cada vegada més habituals, més persistents i més fortes. Juntament amb la calor, com podem comprovar dia a dia, hi tenim la manca de pluja, la sequera. La combinació de calor i sequera constitueix un camp adobat per als incendis. Si, a més, cosa més freqüent del que pugui parèixer, a l’estiu, bufa una miqueta de vent, ja tenim el còctel perfecte per alimentar el foc.
L’onada de calor, la sequera i el vent, emperò, sovent es troben ajudats per la mà humana. Només una petita part dels incendis forestals són conseqüència de fenòmens naturals (per exemple, una tempesta seca, en què cauen llamps però no pluja). La majoria tenen a veure amb l’acció de les persones: cremes quan no toca, llançament de llosques des de vehicles en marxa, enceses de foc a àrees forestals fora dels períodes en què això es pot fer amb un mínim de seguretat, ús de màquines que poden treure espurnes quan hi ha perill d’incendi, etcètera. També, dins la categoria dels incendis derivats de la mà humana, n’hi podem afegir que guarden relació amb la malaltia (per exemple, els provocats per piròmans; cada any n’hi ha algun) i d’altres que relacionaríem amb la cobdícia (els que cremen un bosc perquè deixi de ser terreny forestal, amb la finalitat de poder-hi dur a terme alguna intervenció urbanitzadora). En últim lloc, i dalt de tot de la piràmide de la dolentia, hi trobam els incendis que es provoquen (pocs, però també existeixen) amb finalitat més o manco simbòlica i / o estratègica (cremar territori de l’enemic, per exemple). Abans això es feia a les guerres (en Bernat Ribas, a la novel·la Tornar a Balansat, descriu una crema de canya sucrera per motius bèl·lics, molt impactant).
Un altre element, des del meu punt de vista element importantíssim, per explicar els voraços incendis forestals d’aquest estiu és la manca d’explotació del bosc. A la nostra societat tradicional, el bosc constituïa un valor important, perquè se’n treien beneficis, a partir de l’activitat econòmica de la seua explotació (més o manco racional). Es feia comerç amb la fusta dels pins (de manera que hom tallava els pins més grans, gruixuts i vells i així anava renovant el bosc i el mantenia aclarit). Es coïen sitges i forns de calç, de manera que també s’aclaria el sotabosc. La llenya es feia servir tant per escalfar-se com per cuinar. Hi havia un munt d’utilitats del bosc que la nostra societat pràcticament ha esborrat del tot. S’hauria de ser imaginatiu a l’hora de pensar nous usos del bosc, que portassin a la seua explotació racional. Per exemple, l’ús de biomassa per escalfar les instal·lacions (si més no, hom pot començar per les que pertanyen a institucions públiques). A l’illa de Mallorca, s’ha tornat a emblanquinar les dependències municipals o religioses de pobles diversos (per fer novament calç, com s’havia fet tradicionalment). Pertocaria a les autoritats i als estudiosos de la gestió forestal cercar maneres d’evitar que els boscos estiguin completament a lloure, com es troben actualment, amb el perill que comporta.
La lluita contra el canvi climàtic requereix mesures d’abast global. Si no s’hi impliquen els estats d’adrreu del mon, les principals corporacions industrials i el mon econòmic en general, anam pel pedregar. Només mesures globals poden frenar (i, en el millor dels casos revertir) el canvi climàtic. La política forestal pot aterrar més a prop: tant els consells insulars, com el mateix govern de les Illes Balears, com els diferents ajuntaments tenen cosa a dir-hi. També s’hi hauria d’implicar Europa (i no només en un sentit estrictament preservatiu). I de les imprudències individuals n’ha de tenir cura cadascú, per no caure-hi. Només si ens ho prenem seriosament, de manera molt general, podrem pal·liar aquesta xacra.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Biomasa bien entendida y a pequeña escala, tal vez sí, pero si se antepone el desarrollo a la conservación y se nos propone transformar los bosques en simple biomasa para dotarlos de mayor "interés" a base de subvenciones y normativas ambiguas, terminaríamos quizás, @sr Bernat,como Bolsonaro en la Amazonía, o en las masivas e insostenibles plantaciones de pinos de Chile y Argentina, o incluso como en Estonia, donde ya se modificó la ley para llevar la tala a los parques naturales. Se debería reconocer el valor de lo autóctono y su compleja utilidad más allá del simple valor económico, para no repetir el doloroso incendio en la Sierra de la Culebra, con sus pinos foráneos altamente combustibles, que sustituyeron a los originales robles, encinas, abedules (...)verdaderos cortafuegos naturales, o como en las Landas francesas, con el mismo monocultivo, que arde ahora como una antorcha clamando por la resiliencia ecológica(como nuestras lagartijas), en contra de la instrumentalización política que busca legitimar lo económico, enmascarado de pseudoecología y falsa sostenibilidad. La mano del hombre,tanto la del loco,como la avariciosa o incluso la bienintencionada, puede provocar los peores desastres, como la paradoja del Liceo de Barcelona, calcinado por las chispas del mismo soplete que debía mejorar los sistemas de protección contra incendios, lo cual daría para algún que otro sutil paralelismo aquí, @sr Bernat.