El ‘caloret’ ha arribat a les Pitiüses

És per mor del ‘caloret’, evidentment, que de la llista del PP per al Consell d’Eivissa han desaparegut, de forma inexplicable, dos dels seus millors consellers, n’Àlex Minchiotti (Economia i Hisenda) i na Carmen Ferrer (Turisme). No hi veig cap altra explicació. S’ha intentat justificar el fenomen d’una forma del tot inversemblant, argumentant que, al PP, es reparteixen la llista al Consell segons quotes de poder territorials. Com si les direccions municipals del PP fossin una mena de repúbliques omnipotents!... Si això fos així, representaria que els municipis condicionen i pràcticament determinen l’elecció a la màxima institució eivissenca, que és el Consell... Qui s’ho pot creure, això?; qui pot pensar que, al PP, l’any 2015, encara decideixen les llistes d’una forma tan absurda?... Això només pot ser cosa del ‘caloret’.

El ‘caloret’ també ha fet estralls entre les files de Guanyem-Podemos. Als de Guanyem-Podemos (són com la fusió de Goku i Vegeta a ‘Dragon Ball’) jo els creia tocats d’una puresa assembleària semidivina, elegits per salvar les Pitiüses de les aferrissoses urpes neoliberals, cridats per suprimir la casta d’una sola bufetada, per substituir les portes giratòries per escales mecàniques i les hamburgueses del McDonald’s per alguna pasta derivada del tofu que segur que és saníssima... Idò bé, aquestes criatures angelicals tampoc no han resistit l’ímpetu criminal del ‘caloret’: a Vila pràcticament han acabat administrant-se les xereques per via tòpica en lloc de menjar-se-les per via oral. Tant és així, que han hagut de repetir unes primàries perquè l’alcaldable a Vila no fos en Ramon Mayol. Així és el ‘caloret’: implacable també amb els partits emergents. Encara sort que el candidat final de Vila, en Joan Ribes, pareix molt menys afectat pel ‘caloret’ que en Ramon Mayol o na Gloria Santiago.

El ‘caloret’ fins i tot ha arribat al Consell de Formentera, una institució que, en altres ocasions, he elogiat en aquesta mateixa pàgina. Aquesta sí que no me l’esperava. Que en Jaume Ferrer, un polític mesurat i de caràcter aparentment tranquil, també s’hagi vist tocat pel fenomen no és més que la demostració de l’extraordinari i maligne poder del ‘caloret’. És per mor del ‘caloret’ (i no de la improvisació ni de cap error de càlcul), que el Consell de Formentera es va llençar frenèticament a posar la primera pedra d’una cooperativa quan la llei electoral ja ho prohibia. Aquesta efusió de ‘caloret’ li costarà a Formentera una multa de la Junta Electoral de 300 euros. Sort que la Junta encara no està afectada pel ‘caloret’, perquè, si no, a més dels 300 euros igual els envien als formenterers mitja dotzena de multes de trànsit i totes les meses electorals de Cala de Bou, que al col·legi des Vedrà encara no han quedat prou lluny.

Hem de donar les gràcies a l’alcaldessa de València, la molt riallera i del tot incombustible Rita Barberà (na Barberà i el ‘ninot indultat’ són les dos úniques coses que no es cremen a València per Falles), per exposar a la llum pública aquest fenomen, el ‘caloret’. Fins ara, dels comportament estranys o inexplicables, que pareixen fruit d’una febrada o d’alguna descompensació hormonal, jo no sabia com n’havia de dir... Ara ja ho tenc clar: l’expressió ‘caloret’ té la virtut de definir-los i al mateix temps explicar-los. Quina gran estadista, na Barberà! Quina insigne sociolingüista! (Bernat Joan, tremola!...) Una persona que ha sabut il·luminar aquest territori ignot, encendre el llum en aquesta profunditat insondable i afòtica que era la política, mereix substituir en Rajoy com a presidenta d’Espanya. Que sàpiguen també a Madrid què és el ‘caloret’!
Afectarà també el ‘caloret’ als electors pitiüsos?... És molt probable. El diumenge 24 de maig, dia de les eleccions municipals i autonòmiques, farà encara més calor: la primavera, amb això de la temperatura, sempre avança barda amunt. Davant del panorama que tenim, crec que, el 24 de maig, el ‘caloret’ podria influir en els electors en un sentit molt clar: fent-los anar de dret cap a la platja en lloc de cap als col·legis electorals.