La setmana passada va morir, per voluntat pròpia, l’antic guarda de seguretat Marin Eugen Subau, conegut popularment com «el pistoler de Tarragona». L’home, que havia estat acomiadat de l’empresa de seguretat on treballava, va disparar contra tres antics companys seus (i els va matar) i, mentre fugia, va passar sense aturar-se un control dels mossos d’esquadra (que ja el buscaven) i es va atrinxerar en una masia abandonada. Avesat a les armes (en tenia unes quantes a ca seua), Subau va disparar contra els policies quan anaren a detenir-lo. Hi va haver un intercanvi de trets, segons la versió dels mossos, i finalment el varen poder reduir. El resultat, per a l’antic vigilant, va ser el d’una lesió irreversible a la medul·la espinal, que li impediria el moviment per a la resta de la seua vida. El pistoler va ser detingut i ingressat a la presó de Terrassa, a les dependències per a presos amb malalties greus.
En veure que no podia recuperar-se i que, per tant, havia quedat sense les condicions «d’una vida que meresqués la pena de ser viscuda», M. E. Subau va sol·licitar l’eutanàsia. Preferia morir abans que continuar prostrat per la resta del que li quedàs en aquesta planeta. Immediatament, els advocats de les víctimes varen interposar les accions necessàries per mirar d’impedir que s’aplicàs l’eutanàsia abans de la celebració del judici. Consideraven que el pistoler havia de ser jutjat abans de l’aplicació de l’eutanàsia, perquè, si això no ocorria, el seu crim quedaria impune.
El cas va plantejar una qüestió que, des d’un punt de vista ètic i filosòfic, entenc que resulta molt interessant: què ha de primar? El dret a la mort assistida, en les circumstàncies en què es trobava l’home, o el dret de la societat a jutjar-lo pels crims que ha comès? Un dels advocats implicats en el que havia de ser futur judici, per tant un dels advocats de les víctimes, va argumentar que l’aplicació de l’eutanàsia abans del judici «debilita l’estat de dret», perquè qualsevol que hagi comès un crim, per horrorós que sigui, pot evitar el judici si demana (i li és concedida) l’eutanàsia. En les seues consideracions parlava d’assassins, de violadors de nens, de terroristes a gran escala, etcètera. En la seua argumentació, com es pot veure, deixava de banda el fet que qui demana l’eutanàsia està disposat a llevar-se completament d’enmig, a anul·lar-se del tot, a esborrar-se de la faç de la terra i que, per tant, no podrà cometre cap altre crim més, siguin quins siguin els que hagi comès anteriorment.
Per enmig hi va haver alguna consideració sobre possibles indemnitzacions (tot i que entenc que el fet que el criminal hagi mort no hi deu guardar cap relació, puix que tanmateix, si li haguessin aplicat l’eutanàsia després del judici, ell tampoc no hauria pagat res). Evidentment, aquesta és una qüestió de la que haurien d’ocupar-se els poders públics, i que, per tant, no guarda una relació exclusiva amb l’individu en qüestió.
També es varen fer consideracions sobre el penediment. Un altre advocat va dir que la qüestió seria molt diferent si el criminal s’hagués penedit del seu crim. Pens que ho podem posar igualment en qüestió. L’aplicació de l’eutanàsia abans o després del judici podia dependre del fet que l’individu s’hagués penedit (o no)? L’argument em recorda el discurs que habitualment s’exerceix des dels més poderosos davant els que no ho són tant. Per exemple, en el judici contra els dirigents catalans que varen auspiciar l’exercici del dret d’autodeterminació a Catalunya ara farà cinc anys, hi va sortir l’argument que no se n’havien penedit, de tot el que havien fet. I per què se n’havien de penedir, si ho duien en programa, si trobaven que era just i necessari? De fet, només s’haurien pogut penedir, honestament, de no haver-ho fet. El cas, ja ho sé, no és comparable, però la justícia ha de ser cega davant qüestions de sentiments i intencions. El vigilant de Tarragona, que mostra certes traces de primitivisme (molt pròpies dels que tenen una col·lecció d’armes a casa), considera que els seus excompanys li varen arruïnar la vida i, per tant, no només els va disparar, sinó que els hauria tornat a disparar mesos després, si n’hagués tengut l’oportunitat. «Feliz navidad, cabrones», els va escriure després d’assassinar-los. Això, ha d’influir en la primacia del dret a l’eutanàsia o el de les víctimes a fer jutjar l’assassí?
El Tribunal Superior de Drets Humans d’Estrasburg ha avalat la primacia del dret al suïcidi assistit. El pistoler de Tarragona ja no podrà fer més mal a ningú. Ell mateix ha decidit llevar-se d’enmig. I això, des del meu punt de vista, no suposa cap màcula per a l’estat de dret. Ben al contrari: el reforça.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
El TC ratificó, en este caso,la decisión de la Audiencia, afirmando que el derecho a la eutanasia, aquí, está por encima de un posible "resarcimiento",sin chocar de frente con la doctrina constitucional, anteponiendo la dignidad humana como derecho fundamental,lo cual es bienvenido en una sociedad civilizada donde la Justicia no busca fomentar el sufrimiento o la crueldad de forma innecesaria, sino la aplicación de la legalidad vigente, correctamente fundamentada, como es su función. Pero si se incluye en esta ecuación la causa separatista, con su continuo, claro y provocador desafío a la legalidad constitucional, pasaríamos a hablar ya, inequívocamente, del "fraude de ley",sin necesidad de pretender engañosos paralelismos, por muy sugerentes que puedan parecer desde el punto de vista del debate ético. @manumenorca, simplemente decirle que cuando alguien es capaz de frivolizar,como hace usted en otra entrada, sobre el inmenso dolor de la pérdida de una niña de 20 meses, para hacer gala de su falta de creencias, personalmente, su opinión no me merece la más mínima atención, por mucho que exhiba aquí su supuesta empatía.
... a mí me puede la empatía, y desde el punto de vista de las víctimas, que son también los parientes cercanos de los fallecidos, eso de decir que "ya no podrá hacer más daño", me deja frío... es pertinente que se pregunten ¿y qué? ¿qué hay de lo mío?... a las víctimas no les importan tanto unos supuestos delitos futuros que no se van a efectuar, como los propios... no es consuelo el hecho de que el agresor ya no esté, ellos lo percibirán como que se ha escapado de la acción de la justicia, pues su objetivo no era futuros e hipotéticos e improbables delitos, sino que los que sí ha efectuado y que han quedado impunes por la inacción de la justicia... se ha desbaratado la causa de manera abrupta y los familiares se han quedado con la misma cara que los catalanes reunidos a las afueras del Palau de la Generalitat, cuando oyeron por los altavoces que la firma de independencia había sido en realidad un bluff, un ensayo, una pantomima... ya puestos a hacer comparaciones... (dicho lo cual, mi apoyo a los familiares en su queja, mi satisfacción al ver que la ley de eutanasia funciona y un saludo a los presos políticos indultados, los exiliados políticos y a sus familiares, por su lucha, en algo que no es delito y así lo reflejarán las leyes en cuanto se puedan cambiar, que para eso están, cuando la sociedad evoluciona y lo exige... )
D'acord, Puff. Entenc el teu punt de vista. Encara que som dels que pensen que l'acceptació de l'eutanàsia era primer que no la realització del judici. En fi, són punts de vista...
,,creo que no me ha entendido Bernat, referente a la eutanasia he escrito " ,, en referencia a la autorización por parte Judicial de concederle la eutanasia, pues perfecto, tiene usted razón ",, sobre el arrepentimiento junto a una declaración de culpabilidad, los que más o menos hemos leído por encima el Código Penal, pues efectivamente, atenúa el delito que haya podido cometer OJO, el delito cometido,, el cual NO tendría nada que ver a que le admitan la realización de una eutanasia, que por mi parte se la hubiese negado, al menos, hasta la finalización del juicio.
Crec que no m'has entès, Puff! L'home no es va penedir del que havia fet. I jo em deman -només m'ho deman, no responc- si aquest fet havia de tenir cap incidència o no en l'aplicació de l'eutanàsia. Del teu comentari es desprèn que sí. No tenc ni idea de si el penediment ha de ser atenuant (o no), però l'aplicació de l'eutanàsia vol dir acabar amb la vida pròpia. Quant als terroristes "penedits" tampoc no tenc una opinió fonamentada sobre quin efecte ha de tenir el penediment. En fi, ja veus que tenc més dubtes que no certeses. Deu ser cosa del liberalisme. M.Cardona, si jo hagués estat membre del govern de Catalunya l'any 2017 només em podria penedir de no haver consumat la independència, de no haver-la assentat internacionalment. Certament, com tu dius, "la cabra..."
,,ostras Bernat,, hace unas semanas, opinó y comentó sobre la diferencia de noticias que se escriben o se ocultan por los medios de comunicación, ya pueda ser por la ideología que tengan, eso más o menos entendí, perfecto le dí la razón aquel día,, pero usted en el día de hoy y referente a este tema, claro está, al leer una parte de la prensa escrita de este País, pues le provoca a veces errores y gordos al no contrastar las noticias, en el ataque de este personaje, no hubo ningún fallecido como usted escribe, resultaron 3 vigilantes heridos y dos Mossos.,, en referencia a la autorización por parte Judicial de realizarle la eutanasia, pues perfecto tiene usted razón, así como los abogados de los Mossos, pues al no haber juicio, será una difícil batalla para que puedan ser indemnizados, aunque existe una Sentencia que condena a la Generalitat a indemnizarlos por ser funcionarios públicos, no así a los tres vigilantes.. y sobre el "asesino arrepentido" pues que quiera que le diga, lo podremos ver en los etarras, los cuales algunos, han visto reducidas sus Sentencias y han conseguido beneficios penitenciarios únicamente por decir " me arrepiento" aunque haya asesinado a varias personas,,, y para terminar, como usted bien dice, este tema no es comparable a los independentistas catalanes,, aunque el Sr. Santi Vila, fue el más listo de la clase, desmarcándose de los demás,, y todo el País pudo ver sus beneficios....
Hubiera sido un excelente artículo si el fanatismo no le hubiera inducido a introducir el tema del arrepentimiento de los delincuentes separatistas catalanes, pero ya se sabe que la cabra tira al monte.