Opinión

El PP, la llengua i la Constitució

| Ibiza |

Valorar:
Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo.

Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo.

Reuters

Des dels sectors més reaccionaris de la nostra societat s’està teixint un discurs que ve a inocular-nos la idea que, inevitablement, les pròximes eleccions autonòmiques seran guanyades per les dretes. Tots donam per fet que, si PP i Vox tenen un diputat més que les esquerres i els sobiranistes illencs hi haurà govern dretà. Aquest donar-ho per fet deixa en una posició ben dolenta el Partit Popular, per cert, perquè apareix com a partit que només pot pactar amb l’extrema dreta anticonstitucional. I això no l’afavoreix gaire, especialment entre un electorat moderat, que podria optar per esquerra moderada abans que decantar-se per dreta radical.

Però bé, no intentava parlar de les pròximes eleccions, ni dels possibles pactes entre partits, ni molt manco de la suposada inexorabilitat de la victòria dels sectors més reaccionaris. Volia posar l’accent en el que totes aquestes suposicions representen per a l’ideari del Partit Popular. Teòricament, negre sobre blanc, el PP aspira a ser un partit centrat, un partit liberal, o conservador (segons sectors, que dins el PP hi caben més d’una opció), homologable als seus homòlegs europeus, compromès amb la Constitució i amb l’Estatut d’autonomia, garant de l’actual arquitectura institucional.

Però, ai las!, la pràctica de vegades desmenteix la teoria. Perquè l’actual entramat institucional ens diu que el Regne d’Espanya s’organitza en forma d’Estat de les autonomies. Que al Regne d’Espanya hi ha nacionalitats (busqui’s la definició, que apareix explícitament a la Constitució espanyola, al diccionari que més convengui, sigui el DIEC sigui el de la RAE, sigui el Collins si volem anar nord enllà) i regions. Que el Regne d’Espanya assumeix la pluralitat lingüística i que, en un model desigualitari però reconeixedor de la diversitat, les llengües de les comunitats autònomes poden ser oficials, d’acord amb els respectius Estatuts d’autonomia, dins els seus territoris. Que el Regne d’Espanya assumeix tot el bagatge constitucional, entre ell, els compromisos internacionals, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Que les comunitats autònomes poden tenir, d’acord amb els respectius estatuts, competències en qüestions tan bàsiques com Sanitat i Educació. Etcètera.

M’he limitat, en el paràgraf anterior, a exposar algunes de les coses que explicita clarament la Constitució espanyola i que, teòricament, tot partit constitucionalista ha de defensar. No es pot ser constitucionalista i alhora estar en contra de l’oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears. No es pot ser constitucionalista i negar la unitat de la llengua catalana, no només acceptada institucionalment, sinó validada per totes les corporacions científiques del planeta. No es pot anar de favorable a la Constitució i alhora rebutjar que les Illes Balears tenguin les competències en Educació, posem per cas. Ningú no es pot reclamar constitucionalista i actuar de manera monolingüe, a les Illes Balears, bandejant sistemàticament la que l’Estatut consagra com a “llengua pròpia”. No es pot ser constitucionalista i fer la vista grossa i les orelles de mercader a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. No es pot ser constitucionalista i passar-se pels folres les disposicions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea o les del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg.

I ara ve una pregunta inevitable: es pot ser constitucionalista i pactar amb una formació política que està clarament en contra de la Constitució? Algú que es reclami constitucionalista pot arribar a algun tipus d’acord amb Vox? Deixau-me expressar els meus dubtes.

Crec que les males companyies (i, tornem-hi Pere amb ses maces, ja hem vist una altra foto de Colón) s’estan carregant el que li pogués quedar al PP d’imatge de partit constitucionalista. La gent no es mama el dit, i ara no és tan fàcil com fa unes dècades servir-los gat per llebre. No es pot fer passar sempre bou per bèstia grossa. A les Illes Balears ser constitucionalista implica acceptar l’Estatut d’Autonomia, acceptar i defensar l’oficialitat de la llengua catalana (de l’única manera que es pot fer, que és usant-la habitualment, normalment, en totes les circumstàncies), acceptar les lleis que en desenvolupen la seua normalització (començant per la Llei de Normalització Lingüística i seguint pel Decret de Mínims, que aviat serà substituït per la Llei d’Educació de les Illes Balears), promovent la plena implementació a les nostres illes de la Carta Europea de les Llengües, defensar el Dret Civil de les Illes Balears (el que ens queda de la nostra antiga independència), promoure la cultura pròpia, acceptar la nostra pertinença a una nacionalitat històrica determinada... Fa falta que continuï? Sense tots aquests elements proclamar-se constitucionalista és fer foc d’encenalls. I enganyar el personal.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Pepe Arribas
Hace 3 meses

...i pactar amb una formació política que està clarament en contra de la Constitució? Bernat, tapate un poco, que solo estamos del lado de la constitución cuando queremos...que vengas a dar lecciones de constitucionalismo siendo de ERC pro independentista tiene tela.
Valoración:0menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1